La parafanga del barranc
La necessitat d’obrir primer pas a la “panderola”, el tramvia a vapor al Grau de Castelló, i més tard la decisió de l’alcalde Vicente Sànchiz d’acabar amb el trànsit dels nombrosos vehicles que circulaven pel carrer Major, va determinar al 1927 el desviament de la carretera N-340 als afores de la ciutat, acabant de reblir el llit del barranc que desviava les aigües pluvials procedents de la part nord de la població cap al “barranquet”.
Fins a les darreries del segle XIX aquest va ser l’aspecte dels actuals carrers de Vicente Sánchiz i de Joan Baptista Llorens, un llarg clot de dos o tres metres de profunditat segons el punt, incrementat pel cavalló format per les terres extretes del barranc i amuntegades a la banda de la població per tal de crear una major defensa en el cas de les grans avingudes pluvials. L’existència d’aquesta barrera del barranc està documentada almenys des del XVIII i així consta al Padró de Propietats de 1750, quan el propietari Joseph Peset té: “6 anegadas tierra secano Partida de la Palafanga”.
Aquesta era la parafanga o “palafanga” segons la pronúncia popular que, sovint, es desfeia i provocava escorrenties pels carrers avall, a les quals col•laboraven els xicotets ponts de pedra construïts a les entrades de les cases que donaven al barranc obstaculitzant el flux natural i generant les generals protestes entre els afectats per les conseqüents inundacions als carrers del centre. En el moment dels successius cobriments i canalització subterrània de les aigües, la parafanga es va traslladar més als afores, a la banda de dalt del cementeri del camí de l’ermita conformant l’anomenat “cordó” que arribava fins a la carretera d’Onda.
El nou cordó de terra extreta de les excavacions del vall o canal, que desviava el corrent cap a l’ample barranquet, va donar nom al conjunt de l’obra. Al poc de temps, el desenvolupament del traçat de la carretera d’Onda, que circulava a un nivell lleugerament superior, va interrompre aquest canal, inutilitzant-lo parcialment, fins que va ser suprimit i novament cobert. L’espai on es va obrir aquest cordó va ser a principis de segle el lloc per on es corregueren les darreres típiques i esforçades corses de joies a cavall
