Carrer de la Parafanga

• Carrer entre el de Joan Baptista Lloréns i el de Vázquez de Mella, al barri de "la Huerta"..

• El nom se va prendre per Acord Plenari Municipal al 20 d’octubre de 1887.

• Tot i la seua situació transversal respecte del que va ser l'antiga "parafanga", la denominació d’aquest carrer recorda la utilitat del desnivell de terra que, fins al final del segle XIX, retenia els escorrims pluvials procedents dels horts a la banda nord de la població, des de la partida de Madrigal, reconduint-los cap al barranc de Santa Llúcia. A la banda de la població s'alçava un montícul de terra que protegia els carrers adjacents de posibles vessaments en el cas de que el barranc s'omplira durant les pluges molt fortes, la qual cosa va ocòrrer, malgrat tot, en alguns ocasions excepcionals, arribant l'aigua fins el carrer Major.

• A l’altura del carrer de l’Ermita la parafanga i el barranc eren creuats per un pont de dos ulls, amb un parell de metres d’alçada. Un altre pas estava situat al camí d’Onda. Amb anterioritat a aquesta denominació oficial, la zona on està el carrer era coneguda també com “el corralot”, per motius clars, i una proposta no executada, al 1929, proposava dedicar-lo a “Fray José Martí”. El barranc va ser reomplit en tota aquesta zona al 1887 per deixar espai al traçat del tramvia a vapor de Castelló a Onda, la popular "Panderola", i la parafanga va deixar de tenir utilitat, el que explica que l'Ajuntament deixara la seua denominació en aquest menut carrer adjacent.

Font: Jacinto Heredia Robres, "Els carrers de Vila-real" (2007)