La defensa del pont Nou al 1810

A començaments de l’any 1810 els invasors napoleònics havien aconseguit acabar amb la resistència dels espanyols en alguns punts claus com ara Saragossa Tarragona i Tortosa, i el comandant en cap de l’exèrcit francès en Aragó, el general Louis Gabriel Suchet, després de conquerir la vila de Morella va decidir avançar cap a València per dos fronts, un per la zona de Sogorb, i altre per la costa.

D’aquesta manera, l’exèrcit invasor va anar ocupant successivament les viles de Sant Mateu, Castelló, Vila-real , Nules i Sagunt, fins arribar al Puig el dia 6 de març, on les tropes franceses es varen establir momentàneament, mentre es planejava un atac a la capital valenciana, que finalment mai no va arribar a efectuar-se per les variables circumstàncies de la guerra, de manera que la línia de front va retrocedir novament cap a Nules.

A Vila-real havien entrat les tropes el dia 3 de març de 1810, amb exigències d’armes i de provisions, com ja havien anat fent en totes les poblacions ocupades, i produint diverses malifetes que varen excitar els ànims dels vila-realencs. En assabentar-se que una columna de napoleònics donaven marxa enrere per a exigir a Castelló que continuara aportant subministres per a les tropes, un grup de voluntaris varen eixir a enfrontar-los al seu pas pel pont del Millars, armats només de garrots i eines de llaurança. Als castellonencs es varen afegir altres veïns d’Almassora i de Vila-real formant una barricada amb arbres que varen talar d’una pinar proper conegut com “pinar Ver”, o “del secà”, preparant-se a la lluita amb molt de coratge però amb rudimentari armament.

En passar per Vila-real i detectant les avançades de l’exèrcit el posicionament dels veïns, les tropes franceses comandades pel general Boussard i formades per 200 cuirassers i 300 infants, es varen dividir per tal de passar el riu per diferents parts, i mentre el grup principal va continuar marxant pel camí real, els altres van rodejar el grup de veïns defensors del pont el dia 9 de març de 1810, lliurant un intens combat de cos a cos, en el que varen morir un total de setanta set guerrillers de les tres poblacions, deixant malferits a una gran quantitat.

Huit heroics patriotes vila-realencs ofrenaren la seua vida en aquesta lluita de resistència contra els invasors. Els seus noms foren: Manuel García Prades, Francisco Traver, José Segarra, Juan Gallent, Francisco Cercós, Bautista Tellols, José Verchili, "el Coto", i Mateo Mondragón (natural d'Eslida i aveinat a les Alqueries). Dos cadàvers més, sense identificar, aparagueren també al terme de Vila-real després de la contesa.

Encara entre 1811 i 1813 la vila, com tota la contornada, va tornar a estar ocupada pels exèrcits de Suchet, patint extorsions econòmiques, ocupació d’edificis públics i religiosos i la presó i la mort dels veïns resistents als invasors napoleònics.

Al 1923, més de cent anys després de l’heroica defensa de la seua terra que varen fer els habitants de Castelló, Almassora i Vila-real, els alcaldes de les tres ciutats varen acordar erigir un monument en memòria dels patriotes, encarregant el projecte als escultors vila-realencs Manuel Carrasco i José Ortells, però diverses dificultats de tipus polític varen endarrerir el projecte que a la fi se va plasmar en un monòlit al costat del pont Nou inaugurat el dia 9 de març de 1926.