La creu d'Aliaga
En veritat el tal Aliaga, que devia ser un respectable habitador de la vila, no té més mèrits al respecte que el d’haver estat el propietari de l’hort on es va situar la creu al 1865, quan es va decidir canviar-la de lloc per tal de deixar franc el camí real cap a València i que es poguera veure el monument des del centre del poble. I poca cosa més se sap sobre ell.
Les notícies sobre aquesta creu de terme es remunten a començaments del segle XV, quan devia estar confeccionada en fusta, però l’erecció definitiva en pedra data dels anys 1441-1456. Obra dels canters de València Antoni Dalmau i Simó Bonfill, va tenir un cost de set-cents trenta sous. A un costat tenia la representació del Crist, amb un niu d’orenetes a la part de dalt i una figura de la mort als seus peus; a l’altre es mostrava la Mare de Déu amb un serafí a la seua peanya i dos àngels sobre ella sostenint-li una corona. A les dos bandes dels braços de la creu es mostraven els símbols dels quatre evangelistes. Va ser coneguda com a “creu del camí de València”, “creu de santa Llúcia” (per la proximitat de l’Hospital a ella consagrat), “creu del cap del raval de sant Miquel i de santa Llúcia” i, fins al segle XIX, era per a tots simplement la “creu cantonera”.
Després i fins a hui, el senyor Aliaga va prendre la fama. Deteriorada la creu de ferro que la va culminar, va estar substituïda per altra molt més senzilla i amb aspecte de custòdia, i del peiró original queda exclusivament el basament poligonal de pedra.
Altres creus de terme van ser l’existent al camí de l’ermita, renovada repetidament, des de la primitiva de fusta, refeta en pedra al 1583, fins a la dissenyada en bronze per l’escultor Pedro Gil que es mostra a l’actualitat; o la del cap del raval de Castelló, ja esmentada al 1421 i obra del pedrapiquer d’Alcanyís Agustín Prunera, bellament decorada en estil gòtic amb les figures de sant Jaume, Santa Bàrbara, sant Miquel i sant Pere i quatre àngels amb escuts a les mans amb les armes reials, malauradament desapareguda durant la guerra civil, sense que s’haja plantejat la conveniència i oportunitat de la seua reposició
