La creu de terme del raval de Castelló
La documentació més antiga sobre la existència d’una creu de terme al Camí Real, al raval anomenat de Castelló (ara de Sant Pasqual), correspon a la Clavaria de Berenguer Sifre a l’any 1421 (AMV, nº 245, fol. 29 vº). Tres anys després consta que esta creu es trobava en perill de caure a causa del vent i els jurats del Consell municipal Benet Juneda i Ferran de Conques pagaren al jueu de la vila Mosse Agii les despeses del plom i el treball d’adobar-la. Cal considerar que en un primer moment aquestes creus o mollons dels camins estaven fetes majoritàriament de fusta. Una altra reparació, amb l’ajuda de cordes de cànem està documentada al 1487, sent clavari Miquel Porta.
El 3 de gener de 1494, segons s’aprecia al llibre de Clavaria del notari Lluis Gil, el Consell de la vila va decidir la contractació d’una creu de pedra al mestre pedrapiquer d’Alcanyís Agustín Prunera, destinada “al cap del raval apellat de Castelló” per haver-se trencat definitivament la vella creu que hi era situada. Del document de contractació (AMV, nº 278, papers, nº 3) se desprenen les següents dades:
- El pressupost de construcció de la creu va ser assignat en vint lliures, tot i que el cost definitiu va augmentar a les 25 lliures.
- La creu va ser tallada en pedra blanca, sobre un arbre de la mateixa matèria.
- En les quatre cares del capitell o macolla baix de la creu pròpiament dita van ser tallades les figures de sant Pere, sant Jaume, santa Bàrbara i sant Miquel.
- Acompanyant les figures deurien haver quatre àngels portant escuts amb les armes reials. (Aquests àngels no apareixen en els testimonis gràfics que ens han arribat, però si la presència de l’escut caironat de la vila, amb les armes del senyal reial de la Corona d’Aragó).
- Tota la creu, les imatges i escut haurien de presentar-se daurats i en colors, segons era el costum.
- El model de la creu havia de ser l’existent al fossar de la vila, amb la recomanació de que fora “més bella e perfeta e no menys que aquella”.
Per les fotografies conservades, realitzades per l’erudit don Carlos Sarthou Carreres, la creu, amb braços tornejats a l’estil gòtic rematats amb florons, i ornamentació sinuosa entre ells, presentava a la part de davant la imatge del Crucificat, amb tres claus i llenç de puresa, i a la part posterior la Mare de Déu, dempeus i amb el Nen Jesús al braç esquerre i ram de flors a la mà dreta, sobre núvols i acompanyada per dos àngels volant simètricament sobre el seu cap (potser en acció de coronar-la).
La representació mariana no ha de ser entesa amb relació amb l’advocació de la Marededéu del Roser, perquè l’erecció de la capella o ermita en el seu honor en les proximitats del lloc on se va erigir la creu no es faria sinó a l’any 1571, després i amb ocasió de la victòria aliada en la batalla de Llepant.
El compromís del pedrapiquer Prunera va ser el d’acabar l’encàrrec abans del dia de celebració de la Pasqua, del mateix any, cosa que degué complir perquè el rebut del pagament efectuat pel síndic Lluís Gil va ser signat el dia 13 de maig del mateix any 1494.
La creu, així com el seu arbre cilíndric estriat, van ser enderrocats i destruïts quasi totalment el 13 d’agost de 1936, en els inicis de la Guerra Civil espanyola.
