La bandera de la ciutat

L’ús d’insígnies i estendards cal cercar-lo a l’Edat Mitja, època en la que s’institucionalitza la vida civil als nous regnes, amb profunda repercussió sobre els costums, usos i lleis actuals. Els pobles empraven com a distintiu el del senyor de qui depenien, ja fora un noble, un abat, bisbe o maestre de les ordres militars. Però a la Corona d'Aragó va existir, a més del Braç Eclesiàstic i del Militar, l’anomenat Braç Reial o Popular, al qual pertanyien les viles que, adscrites directament a la Corona, exercien de contrapès a les Corts del Regne a favor del monarca i front a les imposicions del clergat i la noblesa.

A aquest tercer Braç, i per motiu natural del seu origen, va formar part Vila-real, i això li va donar dret a l’ús de les insígnies i els distintius reials, entre els quals el del penó reial amb els quatre pals rojos (gules) sobre fons daurat, signe del Casal d’Aragó, emprat documentalment per primera vegada per Alfons II el Cast, fill del comte de Barcelona Ramón Berenguer IV i de Peronella d’Aragó.

La documentació a l’Arxiu Històric de Vila-real és abundant en aquest sentit, i així consta per exemple a un Llibre del Clavari de 1406, una compra “a ops de un penó per a la dita vila, ço es, deu alnes de vermell et set alnes de groch, lo qual costa a raó de XIIII sous i sis diners per alna”. Al segle XVI, de manera ocasional, i pot ser per influència de la modificació de la senyera a la ciutat de València, a més del cendat, tafetà o estamenya de color “groc e vermell” apareix registrada la compra de tafetà blau “per adobar la bandera de la dita vila”, sense que la insòlita dada tinga posterior repercussió, o que puga referir-se al penó distintiu d'alguna confraria o milícia urbana.

A començaments del segle XVIII, i finalitzada la guerra de Successió, queden suprimides les ensenyes dels Regnes medievals, i la vila usa la bandera blanca dels reis de la Casa de Borbó. I sense data concreta però molt probablement a finals del XIX sobre un llenç de color marfileny (que potser en el seu origen seria blanc) se col·loca l’escut de la vila (quadrat en punta amb els quatre pals de color roig sobre fons groc, coronat i ornat amb fullatges) que serveix com emblema de la ciutat fins que queda suprimit arran de la Guerra Civil del 36 i l’entrada del nou règim.

El penó marfileny serà recuperat durant l’alcaldia de Pasqual Taurà Torres (1954) juntament amb la senyera tricolor valencianista, ensenyes que seran novament suprimides al 1972 per l’alcalde Manuel Amorós que revitalitza als actes i llocs oficials la bandera espanyola, juntament amb les del “Movimiento”. Estes últimes desapareixeran amb l’arribada del primer Ajuntament de la nova democràcia, que torna a l’ús de la bandera regionalista i la groguenca amb l’escut central.

Serà la següent Corporació la que, per acord majoritari al 28 de desembre de 1983, a proposta raonada dels regidors de Cultura i d'Educació, recuperarà com a bandera oficial de la ciutat el senyal reial dels monarques de la corona d’Aragó, sense més afegits, amb els colors que presenta en el seu històric escut.

Documentació: Doñate Sebastià, José Maria. "La bandera de Vila-real". Ajuntament de Vila-real, 1983.