La Casa Arrufat (de Luís Gay Ramos)
Convocat en concurs al 1961 pel comerciant taronger local Eliseu Arrufat, per tal de bastir un edifici destinat a l’allotjament de diversos membres de la seua família, en distints apartaments, el projecte guanyador va ser el de l’arquitecte valencià Luís Gay Ramos, en competència amb altres importants especialistes com el castellonenc Miguel Prades.
Malgrat el reduït espai rectangular del solar bàsic, situat al cantó del Raval amb el carrer del Pare Espuig, la singular solució del programa guanyador va resoldre perfectament la distribució de l'arquitectura en quatre plantes d’habitatges, més la planta baixa destinada a cotxeres i vestíbul general i una planta superior de serveis comuns, maquinària de l'ascensor i terrassa plana. La façana ofereix un tractament molt urbà, amb un mirador que assenyala el lloc destacat de la casa i jerarquitza un dels fronts, precisament el menor en dimensions però que dona a l'entorn viari més important. Per a la façana lateral l'arquitecte va disposar una equilibrada composició plana com a conseqüència de l'estretor del carrer.
Predomina en el disseny de Luis Gay l'agrupació en diferents volums cúbics, la presència de plans nítids que separen interior i exterior, el calat i transparent en els cossos de mirador. I en especial resulta destacable en la planta baixa, la relació entre espais a través de la solució del vestíbul encristallat i precedit d’un xicotet espai enjardinat a ran de carrer, molt fidel a la cultura arquitectònica del moment, en incorporar un fragment natural a l'àmbit urbà, encertant igualment en la seua continuitat interior, on l'escala sembla flotar sobre el reduït espai disponible.
El conjunt del disseny arquitectònic edificat al 1963 aconsegueix, a pesar de la varietat i diversitat dels materials, perfils metàl·lics en estructura vista i fusteria, rajola ceràmica, formigó vist, vidre, pedra, fusta en els tancaments dels garatges i lluïts en àmplies superfícies, una economia de mitjans en la percepció visual, potser com a conseqüència de la radicalitat de contrasts entre el color fosc del metall i la resta dels components.
La xarxa metàl·lica, molt a l'estil de Mies van der Rohe en els seus perfils d'acer llaminat que acusen estratègicament les línies ortogonals i els punts de trobada; el marbre travertí per a ennoblir els paraments; la rusticitat de la rajola i la pedra que aporten caràcter domèstic; el vidre, en alguns punts colorejat, que fa resaltar les transparències, i la fusta treballada per a extraure la calidesa en l'ambientació, mostren la preferència de l'autor per indagar les qualitats de cada material, sense renunciar a les particularitats expressives, ben harmonitzades entre elles.
La planta tipus dels habitatges desenvolupa correctament el programa de la casa, i trenca la profunditat de la parcela mitjançant un nucli de comunicació junt amb la zona de serveis, de manera que els espais d'ús dïurn resten funcionalment separats dels dormitoris. La Casa Arrufat va ser una obra molt estimada per l'autor, degut a que va disposar de llibertat pel fet de contar amb la total confiança del propietari. La conformitat dels usuaris amb el modern esquema distributiu i amb els acabats han garantitzat tot temps un bon manteniment, amb molt escasses modificacions respecte de l'estat original.
