Gay Ramos, Luis
Arquitecte (València, 1912-1996)
Després de llicenciar-se en Ciències Exactes, va culminar els estudis d’Arquitectura a la Universitat madrilenya el 1940. Els anys de la postguerra va treballar per a la Direcció General de Regions Devastades en la rehabilitació de poblacions rurals, en especial a la zona de l’Alt Palància, i a la reconstrucció d’edificis religiosos, com ara la Catedral de Sogorb, Seminari Conciliar i Palau Episcopal així com el Palau del Ducs de Segorbe restaurat per adaptar-lo com a Casa Consistorial.
A finals dels anys 50 va anar introduint en les seus obres factors de senzillesa i racionalitat inspirats en el Moviment Modern. La idea de que l’espai és l’essència de l’Arquitectura va resultar un descobriment que li va permetre interpretar en termes espacials l’arquitectura de totes les èpoques. Això ho manifesta en obres com l’Ajuntament de l’Eliana, el Mercat Municipal d’Ontinyent o els Hotels Recatí i Excelsior de València, l’Hotel Bayrén de Gandia, el Carlton d’Alacant i el Mindoro de Castelló.
En l’última part de la seua vida professional amb el descobriment del moviment modern i una vegada assimilats per complet els ensenyaments de la Bauhaus i del CIAM, l’elecció del camí es va fer com més va més refinada, fins al punt de resoldre els problemes arquitectònics amb una actitud més eclèctica, mescla de racionalisme i d’expressivitat orgànica, sense oblidar les arrels culturals i les seues pròpies vivències humanes. És l’època de la Casa Arrufat de Vila-real, del restaurant dels Vivers i de l’Hotel Astoria de València, de la Delegació d’Obres Públiques de Castelló, del cinema Mónaco i la Caixa Rural d’Onda, de la seu de la Caixa d’Estalvis al carrer del Pintor Sorolla i de la restauració del Palau de Penalba com a seu del Banco Urquijo, etc. Al desembre de 1961 va ingressar com a Acadèmic de Número a la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
A més de la Casa Arrufat al raval de sant Pasqual (1963), a Vila-real encara deixaria altra important mostra del seu estil en dissenyar la Torre d’oficines i habitatges de la Caixa Rural, a la plaça Major de la ciutat, on son igualment identificables la major part dels elements arquitectònics distintius d’aquell edifici particular, com ara la utilització de materials diversos a les façanes: pedra, perfils metàl•lics, vidre, formigó, rajola, etc.
