Goterris Albiol, José Pascual

Mestre d'escola (1908- 1985)

Va nàixer en la ciutat de Vila-real, el dia 19 d’abril de 1908, en la casa dels seus pares, situada al carrer del Tremedal. Fill de Vicente Goterris, llaurador de professió i d’Antònia Albiol. Realitzà els estudis de Magisteri en l’Escola Normal de Mestres de la ciutat de València, al llarg dels anys acadèmics 1.923-24, 1924-25, 1925.26 i 1926-27, destacant especialment en les assignatures de Religió, Música i Pràctiques de l’Ensenyament. Als 20 anys aconseguí tots els requisits necessaris per a exercir el seu gran somni, ¡ser mestre!.

Va fer les oposicions al magisteri l’any 1928 sent destinat, en situació d’interí, a la localitat de Moncofa, on realitzà la tasca docent al llarg de 8 mesos (des de l’1 de febrer de 1930 fins a l’1 d’octubre de 1930), en una escola unitària. Posteriorment i també amb la situació d’interí fou destinat a l’Escola “Ejercito” de Castelló on prestà servei durant 5 mesos.
En 1931 fou nomenat mestre propietari de l’Escola Nacional mixta de Bazar, Ajuntament de Castro del Rei (Lugo). En aquesta localitat va estar destinat més d’onze anys, des del 20 de juny de 1931 fins al 31 de desembre de 1943. Durant aquest període es donà la Guerra Civil Espanyola. Finalitzada aquesta guerra, el Govern del Nou Estat realitzà la depuració de tot el personal docent i José Pascual Goterris fou confirmat en el càrrec.

A la fi aconseguí el trasllat a la província de Castelló i va estar el poble de Tales qui tingué la sort de rebre a aquest mestre tant excepcional. El 4 de desembre de 1943 se’l anomenà mestre propietari en l’escola d’aquesta localitat, fent la presa de possessió l’1 de gener de 1944 i continuant en aquesta escola fins el 30 de agosto de 1957. Allí realitzà una gran tasca professional que és recordada per tots els alumnes que van tindre la sort de gaudir del seu ensenyament. Durant l’estada en aquest poble va rebre, per dos vegades (1948 i 1949), el premi Luis María Sobredo atorgat per haver destacat en la tasca docent.

Destinat a Vila-real

Finalment l’1 de setembre de 1957, en virtut del Concurs General de Trasllats, se’l anomenà mestre propietari de l’Escola Cervantes de Vila-real. En aquesta Escola donà mostra de la seua gran experiència d’ensenyant, sent nombroses les promocions d’alumnes que van passar per la seua aula amb un alt rendiment acadèmic. La metodologia emprada era clara i senzilla, tractant sempre de trametre un complet aprenentatge de tots els continguts de les matèries curriculars, però no oblidant mai els aspectes relacionats amb els valors del respecte, per les persones i la natura.

Fou Secretari de la Junta municipal d’Ensenyament Primari de Vila-real des de 1958 fins a gener de 1969. En l’última etapa de la seua llavor professional també va estar guardonat amb diferents premis pel seua treball en el magisteri. Als 65 anys d’edat i amb més de 40 de serveis, decidí demanar la jubilació voluntària, que li va estar acceptada amb data 20 d’octubre de 1975. Però la seua docència continuà després de jubilat, donant bons consells als exalumnes que a sovint li demanaven el seu parèixer.

La noticia de la seua mort fou molt sentida per tothom. El 15 de juliol de 1985, el vespre de la festivitat de la Verge del Carme, com a conseqüència d’una afecció respiratòria, deixa d’existir, realitzant-se les exèquies fúnebres en la parròquia dels Pares Franciscans. Malgrat els nombrosos qualificatius que mereixeria rebre per les seues qualitats humanes, cal dir sobre tot que era un gran amic de tots els que l’envoltaven, un excel•lent mestre, coneixedor de les necessitats de la infantesa i un ser humà senzill, treballador i ple d’estima per les persones, la natura i el seu poble Vila-real.

Font: Víctor Vilanova Candau