Goerlich Lleó, Francisco Javier
Arquitecte i urbanista (València, 29 de novembre de 1886 - 25 de març de 1972)
Javier Goerlich, autor del projecte del Convent de Pares Carmelites de Vila-real, al carrer de l'Ermita, ha estat un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de València, tant pel gran nombre d'obres executades com pels seu càrrecs oficials .
Fill del cònsol de l'Imperi Austro-hongarès a València, va llicenciar-se en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura a Madrid i Barcelona, obtenint el títol d'arquitecte en aquesta última l'any 1914. Després d'exercir la professió lliure a València, Osca i les Illes Balears, va accedir a una plaça d'arquitecte municipal (1924) de l'Ajuntament de València i el 1931 va promocionar a arquitecte major de l'Ajuntament.
Al 1925 havia estat nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts, i com a tal va fer algunes intervencions de reforma a diversos edificis educatius de la ciutat de València, així com el projecte de la nova Escola de Comerç. Amb una gran capacitat de treball i una caràcter rígid, acompanyat d'un estudi professional ben organitzat on treballaven joves titulats que li permetien continuar amb la gran quantitat de treballs que se li demanaven. Va ser un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client.
Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" regional (com el pavelló valencià a l'Exposició Iberoamericana de Sevillla el 1929). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics a neogòtics, i també farà ús del llenguatge modernista i racionalista (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda. Entre els seus treballs destaquen la reforma de la plaça de l’Ajuntament de València, del Pont del Mar, del Museu de Belles Arts i del passeig de l’Alameda, els edificis Barrachina, Oltra, Balanzá, Martí Cortina i altres, així com el Col·legi Major “Lluis Vives” de la capital, i també monuments funeraris, viv4ndes socials i arquitectura industrial.
Va ser president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, professor de l'escola d'Arts i Oficis de València (1931) i director del Centre de Cultura Valenciana el 1948.
