Els inicis de la indústria tèxtil

Els començaments del procés industrial de Vila-real no coincidiren ni sectorialment ni funcional amb els actuals. Les primeres iniciatives industrials, reprenent una certa tradició de filadors des del segle XVIII, tingueren el sector tèxtil com a protagonista allà cap els anys 1930. Ell introduí els mètodes de producció fabril (horaris, toms, salaris periòdics...) i va profunditzae en el sistema de treball a domicili -putting out- tan característic de les àrees rurals. Si l'engegament industrial ja sobrevingué amb retard respecte d'altres indrets centrals d'Europa occidental, no serà fins la dècada deIs anys 1960 quan podrem parlar pròpiament d'industrialització i no d'indústries puntuals com fins aleshores.

La fàbrica de Marcet

La "fàbrica de Marcet" és un bon prototipus del que apuntem. En Miquel Marcet i Poal fou un empresari burgés i carlista procedent de Terrassa especialitzat en indústria tèxtil llanera. Les produccions bàsiques de les seues empreses, al cap de les quals hi figurava l'antiga "Sensada, Ramoneda i Cia", eren toques i xals de llana. Una sèrie de causes, entre les que hi figuraven el fet que bona part de la seua competència era aquí a la Plana, les continues vagues i els elevats salaris d'una població obrera molt reivindicativa, el motivaren per a descentralitzar i traslladar la sella producció cap a la nostra ciutat, encara aleshores d'estructura socioeconòmica exclusivament agrícola.

Al desembre del 1935 s'inaugura la nova factoria. Sobre uns terrenys de sis mil metres quadrats facilitats pel municipi i a vora carretera d'Onda i ferrocarril de la Panderola, la fabrica tingué un valor escripturat de sis-centes mil pessetes. La mort de Miquel Marcet a l'any 1936 situa al cap de l'empresa al seu fill major Ramón Marcet Bellver, durant anys president del Cercle Catòlic de Terrassa.

Roba d'abric femenina com ara toques i xals eren en un principi les produccions centrals. Els treballadors s'apropaven al centenar, essent dones en un noranta per cent, tot i que en algun moment el personal empleat se va apropar als 200. Els homes, alguns dels quals vingueren de Terrassa i d'altres contrades de Catalunya com a tècnics, exercien com a caps de secció tot i tenint més responsabilitats. El ritme de treball venia marcat pels toms de dia i de nit. L'empresa, a més, i d'una manera sistemàtica, donava treball a domicili a una trentena de dones. La fabrica tenia en les seues immediacions un mas on vivien els propietaris i, durant la postguerra, i a imitació d'altres factories importants, arriba a tenir un "economat" per als treballadors. A banda de tancar el cercle productiu, ella mateixa construïa els embalatges de fusta per a introduir després els de cartró que ja contenien el tèxtil.

Els anys de la postguerra

El destí de la producció, que als voltants de 1955 es diversifica cap a la confecció de punt i de cotó femenina, era pràcticament l'Espanya occidental més rural i endarrerida: Andalusia, Galícia, Lleó i Castella. El tipus de comerç era majorista i els transports emprats el ferrocarril, a partir de l'estació de Vila-real i els vaixells, des de Castelló de la Plana, complementats ambdós pel camió que tancava així un servei de porta a porta.

La tecnologia fou sempre un capítol important de l'empresa. En un primer moment les màquines, majorment alemanyes, foren simplement traslladades de l'empresa "Sensada Ramoneda i Cia" que tanca quan va obrir la de Vila-real. Posteriorment se va anar innovant amb tricotoses, "cottons" i "raschels", entre d'altres.

Les matèries primeres, sobre tot el fil d'estam, eren adquirides a Terrassa i Barcelona, destacant les compres a l'empresa Casacuberta de la ciutat comtal. El fil regenerat, és a dir, aquell obtés dels subproductes, provenia de les valls d' Alcoi i molt esporàdicament de la comarca, on molins com el de l'Ermita de la Mare de Déu de Gracia, quan el lloga Pere Orrit, el produïren durant un temps.

El tancament de la fabrica de Marcet es produí el 1965 després de passar per la gerència altres fills i nebots. Entre les raons cal apuntar les tecnològiques, les financeres i les de competitivitat. La rapidesa i la carestia de les innovacions tècniques feien molt difícils les amortitzacions a ritmes de rendibilitat si es que hom volia mantenir la producció i la productivitat. D'altra banda, el sistema de pagaments aplaçats a venda consumida ocasionava una falta de liquidesa durant la major part de l'any. El fet de produir un gènere d'ús hivernal feia que fins gener l'empresa no cobrara les produccions i que fins aleshores el recurs al préstec fora continu i sistemàtic per a mantenir les produccions.

La dura competència acompanya tota l’existència de la fabrica. Entre d'altres, les fabriques de Saborit, Adsuara i sobretot la de Dàvalos al carrer Herrero de Castelló de la Plana, Roig Merin a Benicarló, o la mateixa de Pasqual Díaz Vall "el català", a l'antiga carretera nacional a Vila-real, obligaven a ajustar molt el marge de benefici i a eixamplar contínuament els mercats. La competència de les fibres sintètiques i el canvi de preferències en el vestir a mida que s'incrementava la renda familiar i el fenomen sociològic de les modes, també juga un paper important en el seu davallament comercial. Juntament amb elles la de "Sidro Castell" especialista en teixits de cotó i la de "Rosa Sanchis" a qui va succeïr "Pascual Castelló Gil" amb trenta-dos telers, fabricant de teixits per a espardenyes, completaven el panorama a la ciutat.

L'empresa "Hijos de Miguel Marcet S.L.", a través d'alguns dels treballadors especialitzats que l'abandonaren, seguint un procés semblant per exemple al de Vilafranca, significa també l'aparició de noves factories tèxtils a la ciutat. Així nasqué "MuCaMa" (Oriol Mundó, Pascual Castelló, Miguel Marcet) i més tard, en tancar aquesta al 1975, posteriorment "Confeccions Coromines", ambdues amb fàbrica pròpia a l'avinguda del Cedre, i "Confecciones Docor" (ara "Dolores Cortés"), especialitzada en trajes de bany. En conjunt, la indústria dels generes de punt significa per a Vila-real el descobriment de la "fàbrica" i dels seus efectes en les àmbits productius, sociolaborals i culturals.

Font: Emili Obiol Menero: "Els inicis de la indústria. La fàbrica de Marcet". ("Cadafal", Maig 1993)

Documentació: Joan Carles Membrado Tena. "Vila-real, ciutat industrial". Vila-real, 1995.