Els "motets de l'Aurora"
El seu origen està lligat al compromís de les Confraries del Rosari de resar els quinze misteris en públic, processionalment, almenys una vegada a la setmana. Aquesta pràctica no és uniforme i fins i tot hi ha pobles on es feia diàriament. Les confraries s’originen a partir del segle XVI sota els auspicis de l’Orde de Predicadors (dominics) i es generalitzen a llarg del segle XIX amb l’empenta que li dona a la pràctica del Sant Rosari el papa Lleó XIII.
El moment de la celebració és abans de missa primera. Els responsables d’aquesta pràctica matutina eren, generalment, els homes, mentre que les fadrines el resaven de vesprada. En un principi, el rosari era resat, mentre que es cantaven les “despertades” que convocaven els devots a l’oració. Durant el XIX passen a cantar-se els misteris i posteriorment els parenostres, avemaries i glòries, de tal manera que els misteris cantats adopten l’estrofa i la música que es cantava en les despertades en moltes ocasions, i afegeixen a l’acte el cant de pureses, salves i gojos.
La denominació popular dels cants queda com a aurores o cants de despertada, i en cada poble reben noms diversos: aurores, copletes, coplillas, copletas, versos, despertà, despierta o despertino. A Vila-real, reben el nom de motets, encara que el prevere Benito Traver les va anomenar també “despertà” en la composició musical que va fer sobre elles.
Les estrofes de la “despertà”
El tipus d’estrofa que es canta és comuna a tots els pobles i te un clar origen culte i clerical, encara que molt divulgada i popularitzada. Com correspon a l’àmbit religiós, les lletres son en castellà en la pràctica totalitat de les mostres conservades. L’estructura més senzilla està formada per quatre versos que en mètrica castellana son de deu síl•labes els senars i de dotze els pars. Aquests últims son versos aguts, i és on es situa la rima, que sol ser assonant.
Hi ha algunes formes compostes en les quals apareix un recoble o bordó que està format per tres versos que s’afegeixen als quatre inicials. El primer d’aquests és de sis síl•labes, agut, i rima amb el tercer del recoble que en té dotze, mentre que el vers segon és decasil•làbic i queda solt pel que fa a la rima.
Els motets de Vila-real
Els motets recuperats a Vila-real corresponen a l’estrofa senzilla:
Alegría que ya viene el día
ya van clareando los rayos del sol,
les daremos los muy buenos días
a la Virgen Pura Madre del Señor
A la Aurora tenéis en la puerta
pidiendo limosna, si la queréis dar,
para hacerle una ermita a su Hijo
que no tiene casa ni donde habitar
A la puerta mayor de la iglesia
a mano derecha, repara y verás,
y verás a Jesús Nazareno
con la cruz a cuestas que al Calvario va.
San Francisco se perdió una noche
sus hijos llorosos lo van a buscar,
se lo encuentran en el Paraíso
cogiendo las rosas de un Santo Rosal.
Zapatero que estás trabajando
de día y de noche a la luz de un candil,
cuando oyes pasar el Rosario
apagas la vela y te vas a dormir.
La música
La melodia trobada a Vila-real és del mateix estil que la cantada a les comarques centrals valencianes, respon a un patró melòdic molt estès per tot el País. Les variacions en cada poble son molt diverses però sempre es reconeix com a música “d’aurora”.
En l’actualitat, en molts pobles s’acompanya amb música de vent, però potser en origen es cantaria sense acompanyament. El fet amb instruments de corda sembla propi d’evolucions ja que aquests son posterior en la música religiosa a la creació de les aurores. En la seua obra “La despertà de l’aurora” Benito Traver proposa un acompanyament amb xiulets de canya, el que també pot ser una creació de l’autor i no popular. La interpretació se fa a veus, que responen a terceres. És notable la manera esgarrada d’interpretar-se, ornamentada amb tresillos, lluny dels cants més acurats i cultivats propis dels cors i altres associacions de tipus cult.
Documentació: Alejandro Torres i Joan V. Sempere: “Despertada de l’Aurora” (Grup de Danses “El Raval”).
