El senill

El senill (Phragmites australis), canyís o carritx (en castellà "carrizo") , és una fanerògama pertanyent a la família de les Gramínies o Poácies. semblant a la canya però més gràcil. És aquàtica i sovint creix formant grans colònies a les vores d'estanys, de rius i, en general, en terrenys inundats o allà on hi ha una capa freàtica alta.

Descripció

És una planta perenne, amb un rizoma rastrer amb capacitat per créixer en la superfície buscant aigua. Pot aconseguir els quatre metres d'alçada i dos cm de diàmetre, presentant una gran inflorescència al final de la tija. Les fulles són oposades, són grans i laminars, de 15 a 60 cm de llargues, i entre un i sis cm d'amples, de color verd o glauc. A l’extrem de la tija tenen una espiga de color marró o porpra, de fins a 40 cm de llarg. Brota al març i floreix cap al juliol.

Distribució i hàbitat

Té una distribució cosmopolita i subcosmopolita. Geòfit. Sol habitar sòls humits i vores de cursos d'aigua i llacunes, com ara les del riu Millars. En rius es troben fonamentalment en els trams més baixos, en els quals la velocitat del curs d'aigua els permet arrelar. Pot suportar bastant bé nivels moderats de salinitat en l'aigua i al sòl, necessitant sòls entollats fins a profunditats de cinc dm, pel que és possible trobar-lo en les proximitats d'aiguamolls i zones més salobres.

Malgrat el seu aspecte fràgil i desgarbat el seu paper és essencial en l'evolució ecològica de les reserves naturals. Perquè és l'encarregat de retenir la matèria en suspensió de l'aigua. Amb aquests sediments i amb els seus propis restes vegetals que cauen al fons anirà compactant el sòl fins a convertir-lo en una porció de terraferma. El canyís acabarà colonitzant les zones entollades i les llacunes estancades.

Els senillars, a més de compactar el terreny depuren les aigües funcionant a manera de filtre. Les aigües estancades proporcionen un sòl llimós amb un alt nivell freàtic idoni per al seu creixement. A més d'actuar com a filtre i com a agent colonitzador, el senill reforça la seua importància ecològica ja que serveix de refugi a diverses espècies d'animals. Sovint són ocupats per multitud d'aus aquàtiques, utilitzant-los per nidificar.

Els usos del senill són molt diversos, amb les tiges seques es fabriquen sostres (encanyisats), tallavents, construcció de barraques i teulades, les fulles s'empren com a farratge, per cistelleries i amb les inflorescències, una vegada seques, es fan escombres i ornaments florals. Des de fa relativament poc temps es conrea per a l'obtenció de cel·lulosa, matèria prima que s'utilitza per a la fabricació de la pasta de paper.