El peixet de plata
Pertany a la família Lepismatidae, dintre de l'ordre dels Thysanura, la qual família s'estima que porta més de 400 milions d'anys sobre la terra. Els tisanurs són considerats els insectes vertaders de trets més primitius, sense ales primàriament (en altres insectes aquesta mancança és el resultat secundari de la seua pèrdua evolutiva).
Contingut
Aspecte
El cos del peixet de plata sol fer uns 10 mm de llarg, sense comptar les antenes ni les cues caudals. L'aspecte metal•litzat es deu a les escates que cobreixen el cos, presents només a partir de la tercera muda. Les nimfes de les primeres fases o estadis són blanquinoses. Presenta dues llargues antenes al cap i tres apèndixs semblants a la part posterior, un filament cabal que és en realitat el desè i últim segment de l'abdomen i dos cèrcols.
Desenvolupament
Han de transcórrer entre quatre mesos i tres anys des que és un ou fins arribar a l'estat adult. El lepisma pot arribar a viure fins els huit anys, a raó d'una muda l'any, o fins a quatre mudes per any en cas d'haver les condicions favorables. A temperatures de 25 a 30 °C, les femelles dipositen raïms amb centenars d'ous, generalment a les escletxes dels murs. No es reprodueixen si les condicions són més fredes o més càlides.
Dieta
La dieta favorita dels peixets de plata inclou polisacàrids com el midó, o les dextrines dels adhesius. Per tant, s'alimenten de cola com la que s'utilitza per enquadernar els llibres, fotografies, cabell, cotó, lli i fibres sintètiques, i brutícia en general. El lepisma és capaç de digerir la cel•lulosa pel fet que és capaç de produir cel•lulasa, una enzima que degrada la cel•lulosa, cosa extremadament rara en els animals, la immensa majoria dels animals herbívors, fins i tot els insectes xilòfags (menjadors de fusta) tenen microorganismes simbióntics en el tub digestiu que realitzen aquesta digestió. Només es coneixen dos animals capaços de produir cel•lulasa, els lepismes i el mol•lusc bivalve Teredo navalis, que forada la fusta.
Quan són una plaga poden causar algun dany a llibres i roba, tot i que quasi sempre se'ls pot considerar totalment inofensius. Això no evita que siga un animal perseguit i exterminat per la seua simple existència. Poden arribar a romandre molts mesos sense menjar si les condicions no els ho permeten.
Reproducció
Per la seua naturalesa nocturna, la fecundació del peixet de plata només es coneix de forma recent. Els peixets de plata no copulen, sinó que el mascle produeix un espermatòfor que adhereix penjant a un fil tensat que tendeix des d'algun objecte vertical. Condueix a la femella mitjançant maniobres de festeig a ensopegar amb l'espermatòfor. La femella ho recull amb els seus cèrcols i el porta fins l'obertura genital, on l'introdueix i es produeix la fecundació.
Hàbitat
El lepisma és un comensal molt comú a les llars, més encara que les paneroles. Sovint se'ls troba a llocs ombrívols com els lavabos, per baix de les neveres, i sobretot a les escletxes del terra.
En els edificis, els peixets d'argent només poden existir en ambients suficientment humits i abundants en xicotets forats. Sense aquests dos factors, el peixet no sobreviu. Unes altres mesures per a eliminar-lo són les següents: Una barreja de bòrax:sucre en proporció 1:1. En ingerir el sucre, de pas ingeriran el verí. Una solució de sal d'amoni els faran fugir en 24 hores. Per a capturar peixets de plata es pot deixar a prop de les escletxes un cotó humit impregnat de guix. Un dels enemics naturals del peixet de plata és el tallacames.
