El parany
La seua construcció s’inicia edificant l’anell de base o rotgle fins a una altura d’un metre aproximadament, prenent com a centre la base de l’arbre. Sobre el cercle de pedra s’alcen paraments vegetals, o amb tapissos de canya o altres materials lleugers.
En el rotgle se practiquen un o dos accessos molt estreta i es deixen diversos forats d’observació, guaiteres o ullerols; de vegades es construeix un xicotet abric o barraca amb foguer exterior. El diàmetre de l’anell és definit pel perímetre màxim de desenrotllament de l’arbre. Amb el coronament del rotgle com a base, se paren palanques, perxes, vares i canyes (travades entre elles amb lligasses d’espart) que sostenen llenços de xarxa de diversos tamanys, de manera que alunes zones de l’interior de l’arbre esdevenen autèntiques gàbies.
Les aus de pas són atretes tradicionalment mitjançant reclams vius situats en gabietes que es col•loquen tant a l’interior com a l’exterior del parany. En l’actualitat s’han emprat també mitjans mecànics o es fan imitacions del cant dels pardals per part dels caçadors amagats dins de la parança. Quan s’hi ha introduït un bon nombre de peces, es realitza la persecució i captura, facilitada sovint per la prèvia impregnació d’algunes branques o de varetes especialment adaptades amb goma o visc.
Per accedir als racons més complicats del brancatge s’organitza un conjunt d’escaletes i plataformes molt enginyós i de gran imaginació constructiva. Quan no és època de cacera, la part de fusta i menys fixa del parany sol desmuntar-se a fi de no fer massa perjudici a l’arbre.
Els paranys s’instal·len sovint formant agrupacions en llocs que tradicionalment s’han considerat idonis pel pas de les aus; és interessant observar que en molts casos el seu emplaçament coincideix amb zones de conreus més antics.
