El tord
Descripció i mesures
El tord és un migrador parcial (part de la població roman en les zones de nidificació, mentre que una altra part migra). Menys social que el tord ala-roig, el tord comú es troba en els boscs, amplis jardins i arbres frondosos.
Amb una longitud de 22 cm, el tord té una envergadura de 33 a 36 cm i un pes de 65-90 grams. Viu uns catorze anys de mitjana. Presenta dors marró i ventre groguenc amb taques fosques generalment color cafè ies classifica en tres subespècies. El seu particular cant, que repeteix frases musicals, ha merescut freqüents al•lusions poètiques. Té una gran capacitat per imitar el cant d'altres ocells i altres sons. A causa del fort creixement de les ciutats és cada vegada més comú escoltar els tords imitant una alarma de cotxe o sons similars.
La identificació de les aus es pot fer veient la part inferior de l'ala mentre vola, en el cas del tord aquesta zona és tota de color marró, mentre que en el cas del tord ala-roig, que és de color vermell i en els casos d’altres espècies es blanca.
Habitat i reproducció
Cria a Europa, Àsia, Àfrica del Nord. S'ha introduït a Nova Zelanda i les Noves Hèbrides. Fan la seua hivernada a l'Àfrica del Nord i el Sud d'Europa. Al març, els mascles retornen en primer lloc i estableixen un territori propi. Pocs dies després arriben les femelles per elegir un company. A l'abril, la parella va construeix un niu amb branques i tiges entrellaçats. El niu és fàcilment reconeixible: la part inferior és llisa, coberta de fang sec , llim i la saliva dels pardals.
La femella posa entre tres i sis ous de color blau, esquitxats de taques fosques. Els cova durant unes dues setmanes. Els pollets són alimentats a continuació, en el niu durant dotze o catorze dies pels pares, i després baixen a terra on els pares segueixen alimentant-los durant vint dies més. La mare només es preocupa de tres pollets, si en té més els expulsa del niu i no s’interessa més per ells.
És un animal omnívor que té el costum d'utilitzar una determinada pedra a manera d’enclusa on trencar cargols a cops mer menjar la part molla. Durant l’etapa reproductiva consumeix una gran quantitat d’insectes perjudicials per als cultius, així com cuques i altres i altres invertebrats herbívors. Tot i que pot arribar a consumir productes cultivats quan escasseja el producte salvatge, en conjunt és una espècie molt beneficiosa per als agricultors. De la mateixa manera que succeeix amb altres passeriformes, l'afecten paràsits externs i interns, i és víctima de predadors com gats i aus de presa.
