El colom
Característiques físiques
Els colúmbids són aus de cos robust amb coll curt, i tenen el bec curt i prim. L'espècie habitualment coneguda com "colom" és el colom roquer, que és comú a moltes ciutats a tot el món.
Els coloms presenten variacions considerables en la mida. El seu pes oscil•la entre els 2,4 quilograms dels coloms coronats de Nova Guinea, i els del gènere Columbina, que tenen la mateixa mida d'un pardal comú i pesen només 22 grams. Amb una longitud total de més de 50 centímetres i pes de quasi un quilo, l'espècie arbòria més gran és el colom comú de les Marqueses mentre que el colom nan de la fruita pot mesurar tan sols tretze centímetres.
En general, el colúmbids tendeixen a tenir el bec i les cames curtes i el cap petit sobre un gran cos arrodonit i robust. Les ales són grans i tenen càrregues d'ala baixa, els coloms tenen músculs forts (els músculs de les ales constitueixen un 31-44% del seu pes corporal) i es troben entre els més forts volants de totes les aus. També tenen una gran maniobrabilitat a l'hora de volar.
El plomatge de la família és variable: llis, lluent i de colors vius o apagats. Les espècies granívores tendeixen a tenir un plomatge opac, amb poques excepcions, mentre que les espècies frugívores tenen un plomatge de colors brillants. Els coloms poden ser sexualment monocromàtics o dicromàtics. A més de colors brillants, també poden tenir crestes o altres ornamentacions.
Com alguns altres ocells, els colúmbids manquen de vesícula biliar. Alguns naturalistes medievals en van concloure que també manquen de bilis, cosa que segons la teoria medieval dels quatre humors explicaria el presumpte comportament dolç dels coloms. Tanmateix sí que tenen bilis, que és secretada directament a l'intestí.
Habitat
Els colúmbids construeixen nius relativament febles, de pals i altres deixalles, que poden ser col•locats en els arbres, a les vores o al terra, depenent de l'espècie. Ponen un o dos ous i ambdós pares en tenen cura en un període de 7 a 28 dies, després del qual els fills abandonen el niu. Els colúmbids s'alimenten de llavors, fruites i insectes. A diferència de la majoria de les aus (excepte el flamenc), els coloms produeixen per cèl•lules especials una secreció similar a la llet, que desprenen per regurgitació. Ambdós sexes produeixen aquesta substància molt nutritiva per alimentar els joves colomins.
Segons les espècies, viuen a les roques, als penya-segats, als arbres o a terra. Els nius, normalment febles, estan elaborats amb branquetes, i els ous, normalment dos, són incubats per ambdós sexes. La seua adaptabilitat als entorns urbans l'ha fet arribar a esdevenir una plaga en moltes ciutats. D'igual manera succeeix amb altres especies d'aus peridomèstiques com gavians,estornells, cotorres de pit gris, etc. En aquest espais, el colom prolifera aprofitant la manca de depredadors i l'incívic hàbit dels alimentadors. Quan hi ha una presència excessiva d'exemplars, poden arribar a provocar malalties zoonòtiques, i a malmetre elements arquitectònics.
A part de tenir un gran sentit de l'orientació, el colom és una de les aus que més ràpid vola, assolint els 56 km/h. La columbofília consisteix en la criança i ensinistrament de coloms per a convertir-los en coloms missatgers, capaços de tornar al seu colomar des de punts distants. La utilització de coloms per a aquesta fi va tenir el seu auge en l'Antiguitat. Des del segle XIX, no obstant això, ha derivat en l'època moderna en un esport que ja no té com finalitat dur missatges i sí recórrer un trajecte a la major velocitat possible (distància recorreguda / temps) amidat mitjançant rellotges especials.
Races valencianes
El colom missatger magany és una raça de colom autòcton del País Valencià, també anomenat colom correu o magany a seques. És una de les races més antigues i potser la primera utilitzada com a missatgera. El seu aspecte general és de mida mitjana, de caràcter més aviat inquiet. El més característic d'esta raça és el porte d'aparença tensa i alerta, el desenvolupament de les carúncules i el ribet ocular. La coloració és negra i tabac, tostat i saboner, fumat, blanc sencer recessiu o pinzellat. Es diu que els pescadors es portaven aquests coloms quan anaven a pescar a diversos quilòmetres de la costa. Des d'allà enviaven missatges a les seues dones amb el contingut de la pesca i elles buscaven comprador. Quan els seus marits tornaven aquestes solien dir "ja està tot el peix venut".
El Gavatxut valencià és un tipus de colom que es va començar a criar per al vol i caça en diferents localitats valencianes cap a principis de dels anys 80 . Després de la formació, en 1980, del club de coloms de raça del País Valencià, que abasta als criadors i aficionats als coloms gavatxuts de raça, comencen les primeres iniciatives per a estandarditzar, i amb això la selecció del colom valencià.
Es tracta d'un colom de grandària mitjana, amb un pes que oscil•la entre els 400 grams. Silueta d'aparença triangular, lleugerament allargada (25-27 cm.) vista des de tots els plànols menys el frontal. Agressiu amb els possibles coloms competidors. Molt territorial, posseeix instint de conservació, no anant a colomers aliens o llocs sospitosos. Té el cap en forma d'ametla, com una el•lipse, i el coll amb una grandària mitja, d'aspecte ample i amb lluentor fins a quasi el cap. El seu pic no és llarg ni gros, quasi recte, lleugerament corb amb la mateixa línia que el cap, el color és variat i va des del color os fins al negre pissarra. El seus ulls són de color roig ataronjat fort.
El colom Peter és una raça criada principalment a València, s'utilitzava en les alqueries com a subproducte de la seua economia, ja que, era un colom per a carn. La seua mida és gran, de caràcter alegre, el seu cap és arrodonit i lleugerament aplanat a la part superior. A la part posterior del cap pot presentar monyo en punta. Les carúncules són escasses. El coll comença prim i va engrossint cap al pit. El pit és ample i arrodonit. Les potes gruixudes i fortes, poden ser o no calçades i les calces han d'arribar fins al començament dels dits. S'admeten tots els colors fins i tot la barreja de colors.
