La tórtora turca
Característiques
Mesura entre els 28 i 33 cm, té un plomatge sense taques, els adults són d'un gris clar i es camuflen fàcilment als edificis de les grans ciutats. Tenen un característic collaret negre rivetat de blanc al coll. El cap és gris i algun reflex rosat vinós, pit gris rosat clar, cua grisenca per damunt, amb punta i vores blanques per la banda inferior, ampla banda terminal blanca. Pic negre i potes vermelloses.
Hi ha dues varietats de color, la marró amb una lleugera tonalitat grisa i la blanca. Ambdós sexes són iguals en colorit. El mascle es distingeix de la femella perquè amanyaga amb un cant molt característic. S'alimenta bàsicament de llavors i d'invertebrats que troba a terra.
Niu
És totalment sedentària, essent només els exemplars joves els que fan desplaçaments per colonitzar territoris que normalment són propers al lloc on han nascut. La seua presència es nota molt perquè en vol fa un crit escandalós.
Aniden quasi sempre en arbres, habitualment les coníferes, però també de vegades en edificis; el niu és una plataforma tosca de branques, en algunes ocasions entapissades amb material vegetal més suau com ho és la matèria fecal d'elles mateixes. La posada es realitza de març a octubre fins a quatre ocasions i consta cada vegada de dos ous blancs. La incubació dura catorze dies, incuben tant el mascle com la femella. Els joves abandonen el niu als 21 dies.
Cria en captivitat
Se pot alimentar amb blat, mill, civada i arròs integral. El millor lloc per instal • lar a aquesta tórtora és una ocellera tant d'interior com d'exterior. Encara que pot romandre tot l'any en una ocellera exterior, és convenient refugiar-la a l'hivern en una gàbia interior. Si la gàbia té arbustos i plantes abundants se sentirà més a gust. Cal proporcionar sempre que es pugui aigua perquè es banye, tant a l'hivern com a l'estiu.
És un au molt sociable, que pot conviure amb altres ocells exòtics de xicotet tamany. Pot arribar a ser molt confiada i es pot arribar a posar a la mà de les persones per si sola, únicament per tafanejar. De vegades poden sorgir baralles entre mascles si la ocellera no és molt gran, encara que poques vegades arriben a conseqüències greus. Si els dos mascles entren en zel les baralles poden ser bastant freqüents.
La tórtora turca cria durant tot l'any, encara que molt millor a la primavera, igual que la major part dels ocells. És bastant fàcil criar a aquestes aus si se'ls proporciona el niu adequat. Aquest serà una cistella de mesures 15 x 20 centímetres. La femella posa dos ous en dies seguits. Els pollets neixen als 16, 17 o 18 dies d'incubació i abandonen el niu a les tres setmanes, encara que si només hi ha un pollastre sol abandonar el niu quan encara no li han sortit totes les plomes. A les cinc o sis setmanes els pollets són completament independents.
De vegades s'ajunten dues o tres femelles en el mateix niu per posar els seus ous. Això pot ocasionar que els ous acaben a terra, perquè quan es mouen els colpegen amb les potes intentant posar-se en una bona posició per incubar. Encara que omplim molt pobrament el niu després accepten gustosament que amb la mà els posem palets al seu abast quan estan dins del niu. Amb paciència es pot aconseguir que emplenin el niu bé, doncs a mesura que se li van lliurant palets al bec, la femella els va posant al seu lloc, fins a completar el cercle de branquetes característic dels nius de tórtores. L'època en la que millor crien és a la primavera.
