Carrer de Manuel Sanchis Guarner

• Carrer, entre l’avinguda de Francisco Tárrega i la de Castelló, al barri de "La Travessa"

• La denominació es deu a un Acord Plenari municipal, en sessió del 29 d’agost de 1985.

• Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981), doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret, va ser l'autor d'una vasta obra que comprèn estudis de lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular, centrats a les terres valencianes, però també en la resta dels territoris espanyols. Posseïdor d'una vasta formació humanística, va escriure llibres decisius per a la filologia i la literatura catalanes, i també per al debat sobre la identitat col·lectiva del País Valencià, com “La llengua dels valencians” (1933) que va gaudir de múltiples reedicions; la “Gramàtica valenciana” (1950), “Els pobles valencians parlen els uns dels altres”(1963-1968), "La cartografia lingüística catalana" (1956), o “Aproximació a la història de la llengua catalana” (1980). Va col·laborar en obres cabdals, com ara en el “Diccionari català-valencià-balear”, "Atlas Lingüístico de la Península Ibérica", o la “Història del País Valencià”.

Sanchis Guarner va ser un dels participants en l'elaboració de les Normes de Castelló. Defensava que el valencià és una modalitat dialectal d'una llengua comuna compartida amb diferents variants a Catalunya i Balears, però mai subordinada o inferior a elles. Idees que va exposar al llibre "La llengua dels valencians", argumentant que ningú en el passat havia discutit la unitat de la llengua al País Valencià.

Obres d'història de la literatura: Els poetes romàntics de Mallorca (1950); Els poetes insulars de postguerra (1959), Poetes universitaris valencians (1962) La Renaixença al País Valencià (1967), El sector progressista de la Renaixença valenciana (1977), Els inicis del teatre valencià modern (1980). Obres d'etnografia: Calendario de refranes valencianos (1945), Els vents segons la cultura popular (1952), Els molins de vent de Mallorca (1955); El cant de la Sibil·la (1956), Les barraques valencianes (1957), Cançoneret valencià de Nadal (1960), La processó valenciana del Corpus (1978). Per la seua destacada obra cultural va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1974.

Després de la mort de Franco va fundar l'"Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana". El 1978 pateix un atemptat amb bomba per part de sectors de la ultradreta després d'una manifestació conjunta dels grups radicals valencians. L'any següent va rebre un altre paquet bomba camuflat dins d'uns torrons que no va arribar a esclatar. després de la seua mort per afecció cardìaca al desembre de 1981, al cementeri de València on reposa aparegueren pintades infamants. El seu llegat, però, continua ben viu en el panorama de la cultura valenciana.