Bunyols de carabassa
És postre típic de la tardor i en especial per a la festa de Tots Sants.
Rostir la carabassa oberta per la meitat o bullir-la pelada en rodanxes amb poca aigua.
Si se fa bullida, quan estiga escorreguda i tèbia, rebutjar les llavors i el centre i una vegada tendra, barrejar la carn. Treballar amb una forquilla fins a formar una pasta tipus puré. Si està rostida al forn, que queda més gustosa, netejar-la de corfes, durícies i parts filamentoses abans d’aixafar-la.
Per altra banda, desfarem el llevat amb un poquet d’aigua tèbia i li anirem afegint aigua i farina, treballant-la amb les mans fins que formem una pasta que deixarem reposar tapada amb un drap de cuina en un lloc temperat fins que fermente, formant “ulls” a la superfície, durant uns quaranta minuts. Quan ja estiga bona la pasta li afegirem el puré de carabassa, fins aconseguir una massa homogènia, suau i blaneta, a la que se li poden afegir dos o tres ous batuts. Anirem temptejant fins que quede com una crema espessa. Se pot corregir de farina però no massa, perquè els bunyols no queden massa durs. Algunes persones afegeixen un poquet de ratlladura de llima.
Escalfem l'oli, que ha de ser abundant. Ens mullem les mans i anem agafant amb la mà esquerra porcions en forma de bola i amb la mà dreta anem fent el forat amb el dit polze i l'índex i els anem deixant caure sobre l'oli. Si no esteu segurs de com donar-los la forma de rosca, podeu usar un motlle (humitejat perquè la massa no es pegue). Quan estiga daurat d'una banda li donem la volta i anem traient i posant en un plat amb paper de cuina absorbent perquè no tinguen tant d’oli.
Es mengen ben ensucrats per fora, i per dins. Es poden menjar immediatament o guardar i després calfar-se novament, al forn o a la graella, o menjar-se freds.
