Bono Boix, Juan Bautista
Aviador, General de Divisió (1894-1984)
Va nàixer, en una de les primeres cases bastides al passeig de la Murà, el 26 d’agost de 1894. Membre d’una família nombrosa ja que els seus pares, Pascual i Vicenta, tingueren nou fills, va fer els seus primers estudis a l’escola del “Campanar” amb el mestre D. Federico Sánchez, del qual va mantenir sempre un entranyable record, i als dotze anys va marxar a continuar-los al col•legi “San José” de Tortosa. Al 1910, en morir son pare, va ser la mare qui va haver de fer front a les necessitats de tots els fills i Juan Bono, malgrat no tenir tradició militar en la família manifesta una decidida vocació per la carrera de les armes que el fa demanar l’ingrés a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo.
En aquesta institució va tenir l’any 1912 com a company de promoció al també vila-realenc Santiago Rius Arrufat, germà de l’eminent religiós i filòleg Manuel Rius. Finalitzada la seua formació en Infanteria, l’any 1920 va ingressar en el cos d’Aviació amb el període de pràctiques que realitza a l’Escola de Getafe. Al 1923 comença a pilotar aeroplans i, destinat al nord d’Àfrica, entre altres moltes accions efectua observacions en el front marroquí de Tifaruin acompanyant al Tinent Coronel Francisco Franco, amb el germà del qual, l’aviador Ramón, havia coincidit a l’Acadèmia toledana.
Quan el 27 d’abril de 1929 s’inaugura l’Escola Civil de Pilots de la Companyia Espanyola d’Aviació, a Los Llanos (Albacete), el ja capità Bono Boix és nomenat com a Director del centre d’entrenament. En ell es realitzava la instrucció de pilots militars i navals en avions “Avro” i “Bristol”. L’esclat de la contesa civil el sorprèn al 1936 a Vila-real, i malgrat conèixer el risc de ser empresonat marxa a presentar-se a Madrid. El 28 de juliol és internat a la presó de Chinchilla, i posteriorment passaria per la d’Alcalà d’Henares i de Chinchón (des d’on a punt va estar de ser portat a executar a Paracuellos). Finalment va ser traslladat a la presó del SIM a Colell (Girona) des d’on, el 5 de febrer de 1939 és deportat a la frontera amb França.
Director General d'Aviació Civil
Sis dies després retorna d’amagat per presentar-se a la Jefatura de l’Aire de Barcelona i, en resoldre’s sense responsabilitat penal l’expedient que li és instruït, el 18 de juny és nomenat Comandant amb una antiguitat del 22 d’octubre de 1936. Acabada la guerra, el 10 de setembre de 1939 rep el nomenament de Director General d’Aviació Civil i, des d’aquesta responsabilitat reorganitzarà tota l’aviació privada i comercial espanyola, essent un dels signants que, amb data de 6 d’agost de 1940, procedeixen a l’adquisició per part de l’Estat de la companyia “Iberia”, comprant així mateix els primers avions DC4 amb els que s’inaugura la línia regular entre Espanya i Argentina. En eixos anys haurà de fer front també a les limitacions del subministrament de petroli per par part dels “aliats” pel recolzament del govern franquista a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, i gràcies a la seua habilitat diplomàtica i professional entre els seus èxits destaca la integració d’Espanya en la naixent OACI (Organització d’Aviació Civil Internacional).
Al 6 de març de 1940 li és concedida la Medalla de sofriments per la Pàtria, sense pensió, i el 5 de març del mateix any és nomenat Cap del Grup de Transports del Ministeri de l’Aire, sense perjudici del destí laboral que ja tenia. Al 1944 és designat com a Delegat del Ministeri de l’Aire en el Consell de la Federació Colombofilia Espanyola i li és concedida la Placa de la Real i Militar Orde de Sant Hermenegildo, però destaca sobre tot, ja com a Coronel, el nomenament com a representant d’Espanya en el Consell Permanent de l’OACI amb seu a Montreal (Canadà) Com a tal participarà a la Conferència de Chicago (celebrada entre l’1 i el 7 de desembre de 1944), en la Conferència del “North Atlantic Route Service” a Dublín (març de 1946), l’obertura de la seu europea de l’OACI a Paris (abril de 1947) i l’Assemblea de l’ “Air Navigation Services” a Londres (abril de 1949).
Director General de Serveis del Ministeri de l'Aire
Va cessar com a membre de l’OACI en ser nomenat General de Brigada el 19 de desembre de 1952, i ser-li encomanada l’organització de la Direcció General de Serveis del Ministeri de l’Aire, càrrec que va ocupar fins al seu pas a la reserva, i en el que va adoptar interessants iniciatives com les experiències de vols sense motor, o la introducció d’aus rapaces als aeroports per a l’eliminació dels riscs produïts per les bandades d’ocells, projecte en el que va contar amb la col.laboració del naturalista Félix Rodríguez de la Fuente. Sols quatre anys després, el 28 de juliol de 1956, va ser ascendit a General de Divisió.
Juan Bautista Bono va ser un militar professional en el sentit més estricte, sense interferències en l’àmbit polític, i va rebre abundants reconeixements i distincions com la Gran Creu del Mèrit Aeronàutic, el Diploma “Paul Tissandier” (1959) atorgat per la Federació Aeronàutica Internacional, o el de Pilot d’Honor de l’Aviació Civil Argentina. El 10 de gener de 1945 l’Ajuntament de Vila-real el va distingir com a Fill Predilecte de Vila-real, reconeixent les gestions realitzades en favor dels seus paisans i la defensa dels interessos de la ciutat, sempre des del respecte a la legalitat. Home de gran cultura i sincera religiositat, les seues majors passions varen ser la música, la pintura, la caça, i els passeigs pel camp activitat a la que dedicava el temps durant les seues estades de descans a Vila-real. Va passar els darrers anys de jubilació retirat a Madrid, on va morir el 21 de novembre de 1984.
Font: José Miguel Moliner Callergues, “Juan Bautista Bono Boix, Director General d’Aviació Civil”, (“Cadafal”, maig, 2007).
