Batalla Cabedo, José Ramón
Terratinent i benefactor (1827-1888)
Casat als 32 anys amb María Dolores Sancho Peris, que li va aportar també la herència rebuda del seu pare, important terratinent local. En haver mort fadrins els seus germans barons, José Ramón continua l’activitat econòmica de son pare, com a prestamista i com a corredor de finques, al mateix temps que mostra una forta inclinació filantròpica amb constants donatius a l’Hospital de pobres de la vila i altres organitzacions de caritat.
Igualment pel seu compte se va procedir a renovar el paviment interior de la capella de la Mare de Déu de Gràcia, a la imatge de la qual el matrimoni va ornar amb una corona d’argent i pedreria, i en devoció a Sant Pasqual van oferir a la comunitat de religioses clarisses un calze i un copó de materials nobles.
Especial relleu en la seua tasca benèfica va ser el préstec de tres mil pessetes lliurat amb un mòdic interès que va facilitar a un col•lectius de persones devotes la recuperació de l’antic Convent del Carme, que a causa de la desamortització de 1835 havia estat convertit en aquell moment en magatzem de taronja, després d’altres diversos usos profans, de manera que va poder ser novament consagrat i habilitat com a nou convent d’una comunitat de frares franciscans.
La donació econòmica que el matrimoni va realitzar a l’Hospital al 1887 va permetre a l’Ajuntament i a la junta d’administració efectuar unes intenses obres de reparació de l’antic edifici sanitari i l’adquisició de nou instrumental quirúrgic, per la qual cosa la Corporació Municipal va acordar lliurar un Vot d’Agraïment a José Ramón Batalla i la seua esposa en sessió celebrada el dia 13 d’octubre de 1887.
En el seu testament signat al 1885, i no havent tingut fills el matrimoni, a banda de diversos llegats a les congregacions religioses, nomena hereva de tots els bens mobles i immobles a la seua esposa, assenyalant expressament com a la mort d’aquesta foren venudes en subhasta pública totes les propietats acumulades, i el seu import lliurat a benefici de l’Hospital i per a la cura de la capella del Santíssim Crist al que professava especial devoció. La seua mort va ocórrer el 31 de desembre de 1888. Dolores Sancho va morir a penes nou anys després i la quantiosa fortuna rebuda va ser repartida entre els seus quatre germans.
L’Ajuntament va retre homenatge a l’acabalat i generós propietari dedicant-li el carrer a prop de l’Hospital, per acord de 8 de novembre de 1928, i igualment col·locant inscripcions testimonials al centre hospitalari i al paviment de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia.
