Arenós Usó, Pau

Periodista (1966 - )

Va nàixer el 6 de setembre de 1966. És fill del mestre i dibuixant d'humor Enric Arenós (QUIQUE) Després dels seus primers estudis a Vila-real, es va Llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat de Barcelona (maig de 1989). Començà a col.laborar en el diari "Mediterráneo" de Castelló a partir de 1985, aprofitant els periodes d'estiu, al mateix temps que realitzava els estudis de Periodisme.

Acabada la carrera, entrà a formar part de la redacció de "El Observador", diari editat a Barcelona que acabava de fundar-se, passant després a "El Periódico de Catalunya". Ha estat també col.laborador de TV3, La Ser i Ona Catalana. Actualment és redactor en cap d' "El Periódico de Catalunya", coordinador de la revista "El Dominical" i columnista de la revista "Palabrería". Publica cada setmana una crònica sobre restaurants que recull la web d' "El Periódico" (Los restaurantes de Pau Arenós), una secció viatgera a la revista "Vino + Gastronomia" (Diario de un omnívoro) i és col•laborador habitual de Catalunya Ràdio.

A banda de centenars de cròniques, columnes, entrevistes i reportatges publicats de tota mena, des de mitjans dels anys 90 escriu seriosament sobre cultura gastronòmica . És autor de huit llibres, dels quals cinc tenen relació amb el món de la cuina: Barcelona, 13 (1997), Los genios del fuego (Millor llibre del món de Xefs de l'any 2000), Los momentos decisivos (2001), El topo a la luz del día (2003), La memòria dels plats (2005), He descubierto un restaurante (2005), Deixa't guiar (2007), i La cocina de los valientes (2011), aquest darrer una anàlisi crua, irònica i documentada sobre la gastronomia i l'acte de menjar, sobre el que Juan Mari Arzak ha dit: "Un libro imprescindible de uno de los más grandes escritores gastronómicos del mundo". Sobre els mateixos temes i amb el mateix tìtol, "La cocina de los valientes" porta endavant un blog a Internet.

Ha estat ponent en congressos especialitzats i jurat en Trobades i Competicions Gastronòmiques. Posseïdor de diversos guardons -a destacar la menció especial del Ciutat de Barcelona de Periodisme (2004)-, els gastronòmics són quatre: Premi Nacional de Gastronomia (2005), Premi Juan Mari Arzak (2007), Premi a l'Excel·lència Gastronòmica de l'Acadèmia internacional de Gastronomia (2008) i Premi al Millor Professional de l'Any de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia (2011)

Com recull l’enciclopèdia "Larousse Gastronomique", Pau Arenós va encunyar el 2006 en els seus escrits la denominació de “Cuina tecnoemocional”, ara internacionalment acceptada, per denominar un tipus de gastronomia que busca, a partir de diferents tecnologies i conceptes, destil·lar emocions i buscar el plaer intel·lectual dels comensals, que assumeixen un paper actiu en l'acte de menjar. Per aconseguir-lo presta atenció als cinc sentits, i no només el gust i l'olfacte, partint d'una proposta multidisciplinària, que inclou artistes, científics i productors.