Arenós Cortés, Enric (QUIQUE)

Mestre i dibuixant d'humor (1941 - )

Enric Arenós Cortés naix el 28 de febrer de 1941. Estudia Magisteri i durant 41 anys exerceix de mestre a Castelló i Vila-real. Des de ben menut s’inicia en la lectura dels tebeos del moment i copiant d’aquí i d’allà elabora els seus propis quaderns d’humor aconseguint, inclús, publicar alguns acudits a les pàgines del lector de la revista infantil Jaimito.

A partir de 1957 col·labora com a il·lustrador en vàries publicacions, però és des de 1960 quan, paral•lelament a la professió d’ensenyant, treballa com a dibuixant d’humor, publicant acudits en valencià en la revista València Cultural, mentre realitza un curs d’humor gràfic dirigit per Escobar, autor entre d’altres dels personatges Carpanta i Zipi i Zape.

En 1963 adopta el pseudònim de Quique i s’obri camí a Madrid publicant habitualment al setmanari Signo. A partir de 1967 passa a ser col·laborador setmanal durant 42 anys de la revista Vida Nueva, iniciant una llarga trajectòria de més de cinquanta anys en aquest “estrafolari ofici”, en definició d’Antonio Mingote.

En tot aquest temps ha col·laborat en més d’un centenar de revistes, la majoria editades a Madrid, entre elles Familia Cristiana, Hogar 2000, Mundo Cristiano, Escuela Española, Noticias Obreras, La Actualidad Española, La Estafeta Literaria, Vía Libre, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, La Jaula, Crítica, Cáritas, Ama, Pronto, Muface, Tiempo, Paradores, Antena Semanal, Gesto, Nexotur, Misioneros, Tráfico...

Premi Nacional d'Humor Gràfic 2010

Ha publicat en els diaris El Correo de Andalucía de Sevilla, de 1969 a 1973; Ya de Madrid, de 1970 a 1984; Pueblo de Madrid, de 1971 a 1972; Aragón/Exprés de Saragossa, de 1973 a 1979; Las Provincias de València, de 1974 a 1979 i Mediterráneo de Castelló, a partir de 1979, com també a les revistes d’humor Mata ratos, El Cocodrilo Leopoldo, Balalaika, Monóxido 16 i La Golondriz, així com en les estrangeres Il Messaggero di Sant’Antonio (Itàlia) i Our Sunday Visitor (EUA). Actualment col·labora de manera habitual en una quinzena de publicacions.

Quique és autor de vuit llibres de dibuixos d’humor: La vida vista con humor (Madrid, 2011), La escuela vista con humor (Madrid, 2009), De Norte a Sur (y Dios en medio) (Madrid, 2007), Tico el agnóstico (Madrid, 2004), Pobres ricos (Madrid, 2001), Castelló-n (Castelló de la Plana, 1995), Sálvese quien pueda (Madrid, 1993) y Sin censura eclesiàstica (Madrid, 1974).

Té obra en els museus d’humor de Fene (A Coruña), Castillo de Larrés (Huesca) y Dulcinea del Toboso (Toledo) i ha estat seleccionat en diversos concursos internacionals d’humor a Canadà, Grècia, Itàlia, Bèlgica, Portugal, Bulgària...

Està també inclós en les antologies Muestra Internacional de Humor Gràfico (Alcalá de Henares, 1999 a 2010), Mingote, 90 años (Valencia, 2009), Días de libros (Madrid, 2004), Europa se burla del racismo (Madrid, 1999), Los humoristas (Madrid, 1975), Quién es quién en la Iglesia de España (Madrid, 1972) i Dios es alegre (Madrid, 1971), així com als catàlegs España-Israel (Madrid, 2011), Mostra Humor Gràfic (València, 2006 a 2010), Humoristas por la Libertad de Prensa (Madrid, 2006 a 2009), Humor a toda vela (Madrid, 2007), Humor Gráfico Valenciano (St. Vicent del Raspeig, 2002), Humoràlia (Lleida, 2001) i Dibujos de Humor (Alacant, 1981).

Autor de més de 26.000 acudits publicats, Quique és coautor del llibre per a escolars El nostre poble: Vila-real, editat per l’Ajuntament de Vila-real en 1986, i ha fet diverses il•lustracions per a la campanya “El nom és Vila-real”, la més antiga publicada en 1979. També ha dibuixat auques dedicades a la Fundació de Vila-real i al 75 aniversari de les Normes de Castelló i ha il·lustrat campanyes municipals en favor de la transparència pressupostària, de la neteja pública i de la lectura.

A Quique li han atorgat el Premio Nacional de Humor Gráfico “Mingote” (Madrid, 2010), 20 de Febrer (Vila-real, 2008), Cadena Ser (Castelló, 2008), Socarrat Major (Vila-real, 2007), Onda Cero Cultura (Vila-real, 2004), Finalista Paleta Agromán (Madrid, 1979), Olimpíada Internacional del Humor (València, 1972) i Salón Nacional del Humor (Ciutadella, 1971).