Alqueria de Musoles

Alqueria de Musoles

Finca a la partida de Pla Redó, coneguda també com “l’alqueria de Faroles”. Es troba entre el camí de l’Aljub de la Muntanyeta i el de la Massà del Palleter. Conforma un conjunt d’edificis amb la residència principal, a la que condueix una camí amb palmeres i altres arbres de gran corpulència, pou propi per al reg dels horts de la finca plantats de cítrics, i un magatzem vora camí emprat durant prou de temps als anys de la postguerra com a magatzem per a la manipulació i comercialització de taronges. La sènia annexa, prop del camí dels Forners, va començar a ser perforada cap al 1910.

L’edifici principal, amb tres plantes de maçoneria i forjats de ferro, presenta a la façana de grans dimensions un porxo amb accés a la planta baixa, i balconada superior a la qual s’accedeix mitjançant dues escales laterals de rajola, d’evocació imperial però de caràcter popular, amb dos trams en angle.

A la part superior de la porta principal a la balconada apareixen dos retaules datats cap a la meitat del segle passat amb les representacions de Sant Vicent Ferrer i de la Mare de Déu dels Desamparats, fent al·lusió als noms dels titulars de l'alqueria. Als dos extrems laterals de la façana presenta formes cilíndriques de rajola de semblant alçada, amb finestres enreixades. Té coberta a dos aigües i a la part posterior se van anar annexant altres cossos d’edifici, fins a tres de diferents altures.

El seu propietari original va ser el senyor Vicente Sales Musoles, conegut com "El roget de faroles". Va néixer a Borriana el 28 de desembre de 1883. Després d’estudiar el batxillerat a València, i més tard, Dret i Filosofia i Lletres, va marxar a Madrid on es va doctorar en ambdues carreres. El doctorat de Filosofia i Lletres el va obtenir als 17 anys, sent el més jove doctor d'Espanya.

Va treballar de passant al despatx de l’advocat Niceto Alcalá Zamora, polític del Partit Liberal del comte de Romanones, que va acabar sent el primer President de la II República. El 9 d’abril de 1916 Sales Musoles va sortir elegit diputat a Corts per la Seu d'Urgell, pertanyent a la Dreta Liberal Republicana. Va ser President de la Secció Agrícola de la Confederació Espanyola d'Empresaris.

Quan es va proclamar la II República, va ser proposat per a dos càrrecs que va declinar, amb la intenció de tornar a ser diputat. El primer, com a governador civil d'Alacant, i el segon com ambaixador d'Espanya a Roma. El 28 juny 1931 va tornar a ser elegit diputat per la província de Castelló. Finalment, sí que va acceptar un dels càrrecs que li va oferir el seu amic Alcalá Zamora, i va marxar com a ambaixador d'Espanya a Rio de Janeiro. Va morir el 31 de gener de 1958.