"Ximos"

El “ximo” és un entrant molt típic a terres valencianes, que es consumia en principi per als berenars de la festa de la Pasqua, però que després va formar part també de les menges salades habituals en els banquets i celebracions familiars, com ara les bodes i festes de comunió. Per raons òbvies a València eren anomenats “pepitos”, paraula amb una evident castellanització que serveix també per a designar altres tipus de xicotets entrepans farcits de diverses mescles, des de carn de vedella fins a cremes dolces.

Ingredients: panets de xicotet tamany, tomaca triturada, ceba, pebrera verda o roja, pinyons, tonyina de conserva, ous, llet, oli, sucre i sal.

Preparació: Se talla una de les puntes de cada panet i se reserva. De la resta s’extrau la molla mirant de no trencar-los i, si la corfa està massa seca, se pot deixar a remulla en un plat amb llet durant uns minuts, donant-li la volta perquè s’embega lleugerament per tots els costats.

Tallarem la ceba i la pebrera molt menudetes posant-les amb oli al foc i quan la ceba estiga cristal•lina, juntament amb la tomaca ben triturada farem un sofregit amb una culleradeta de sucre i un pessic de sal, que anirem rectificant mentre es cou, segons el nostre gust. Posem a coure en aigua un parell d’ous i quan estiguen durs els tallem a trocets. Quan ja estiga el sofregit quasi a punt, li afegim els pinyons, els ous durs i el contingut d’una llauna de tonyina en conserva en quantitat suficient.

Amb aquest sofregit se van farcint els panets, tancant després el forat amb la part que havíem tallat posant la punta cap a dins perquè faça de tapó. Batrem ous en un plat i anirem arrebossant en ell els panets per a desprès fregir-los a poc a poc en oli abundant , donant-los la volta perquè queden daurats per tots els costats. Se van traent de la paella i els deixem una estona damunt de paper absorbent perquè amollen l’oli sobrant.

Segons costum, algunes vegades el sofregit s’espolsa de nou moscada o d’alls picats, i també se li poden afegir algunes olives farcides d’anxova, senceres o trossejades. Els “ximos” se poden menjar en calent, només fer-los, o deixant-los refredar.