"Homenatge" (2002), de Rafael Beltrán
Des del seu naixement en una humil casa de la plaça de Sant Pasqual, el 21 de novembre de 1852, la ciutat de Vila-real ha guardat una profunda vinculació espiritual amb qui és un dels seus fills més destacats, el guitarrista i compositor Francisco Tárrega Eixea. Malgrat que la seua vida va transcórrer de manera majoritària lluny de la seua ciutat nativa, a Castelló, a Barcelona, i a tants d’altres llocs on el va portar el seu esdevenir artístic, els arrels personals, els recitals íntims, les vinculacions amistoses, establiren una xarxa sensible de la qual la ciutat es sent encara hui plenament conscient. Les activitats musicals relacionats amb la memòria de l’artista son freqüents, i la casa on va passar els primers anys de la seua infància un lloc de referència en la vida cultural de la ciutat.
Al 1952, tot commemorant el centenari del naixement de Francisco Tárrega, Vila-real va vibrar amb diversos actes que contaren amb la presència dels fills del músic, un concert extraordinari on participaren alguns dels seus millors deixebles;: Pujol, Robledo, Fortea i Roca, la inauguració d’un monument públic en el seu honor, i l’inici de la galeria de records personals i artístics que en l’actualitat s’exhibeixen en el Museu de la Ciutat.
Al novembre del 2002, per celebrar jubilosament el 150 aniversari del guitarrista, la seua ciutat natal va tornar a promoure un conjunt d’activitats culturals entre les que, a més d’un cicle anual de recitals de música per a guitarra, destaquen l’edició d’una documentadíssima biografia, una nova representació escultòrica, una exposició itinerant sobre la seua vida i la seua obra, gravacions discogràfiques i, com a eix central commemoratiu, la composició d’un concert en el seu homenatge que l’Ajuntament de la Ciutat va confiar al música Rafael Beltrán Moner.
L’estrena absoluta de la peça es va produir a l’Auditori Municipal de Vila-real la nit del 19 de novembre de 2002, amb la intervenció de la guitarrista Ana Mª Archilés i del “Cuarteto Dubhe” (Bruno Vidal, Vanesa Martí, Alan Kovacs i José Enrique Bouché”) i com a colofó d’un programa incloent també altres peces de Tárrega i el “Concert per a quartet de corda” de Rafael Beltrán.
"Homenatge", per a guitarra i quartet de corda.
Per a aquesta ocasió, el compositor vila-realenc es va plantejar una obra de concepció global subdividida en una ampla introducció i tres moviments, titulats amb lemes extrets d’alguns dels epígrafs temàtics amb els quals es presenta la ja clàssica biografia tarreguiana escrita, sota el signe de l’emoció, pel seu deixeble l’eminent guitarrista Emilio Pujol. Tot i aquestes aparents referències concretes, el quintet per a corda i guitarra de Beltrán es recolza solament d’una manera molt subtil en els possibles episodis biogràfics de l’homenatjat i cap millor emmarcar-la en la línia d’elegant eclecticisme humanista dels compositors europeus del recent segle.
La seua “Introducció: Albores” és, en la forma, un Allegro on, després dels primers compassos, la guitarra imposa un tema essencial rítmic, motivat sobre les bases d’una dansa popular mediterrània, que és reprès per les cordes mentre perviuen els ressons de l’instrument solista. Un segon tema, molt més delicat, situa de forma primordial les harmonies del quartet sobre el puntejat de la guitarra. El retorn del primer tema culmina el moviment amb el desplegament d’una suau evocació impressionista de l’assolellat paisatge de la terra natal de Tárrega, el plàcid mon de la seua infància i la superació de les primeres dificultats vitals.
La solemne i apassionada embranzida del “Moviment 1er.: Bohèmia”, condueix d’immediat a l’eix principal d’aquest Allegro Moderato on es van superposant diverses línies temàtiques, suggeridores tant dels anys de fadrinesa de l’artista, la seua iniciació musical, els impulsos juvenils, l’ensomni amorós i també els seus primers passos en la composició. Després d’aquesta pugna d’elements, el retorn harmonitzat de la melodia inicial conclou tancant-se amb una nova aparició del tema rítmic.
La maduresa artística de Tàrrega com a concertista, com a creador inspirat, com a orientador i model per als seus alumnes i, sobre tot, com a home profundament bo, traspua en sensació intensa a l’Adagi que constitueix el “Moviment 2on.: Plenitud”. El diàleg vehement entre la corda fregada i les vibracions de la guitarra, ple de lirisme emocional, se subratlla en aquest Adagi amb trèmols evocadors d’alguna de les peces més famoses del mestre. La permanent sensació de serenitat i beatitud aportada pel passatge s’intensifica amb delicadesa en un nou trèmol que sembla flotar cap als darrers compassos, mentre es fa perceptible l’evidència imminent del trànsit definitiu, després del qual un pausat desgranar de les notes de la guitarra sembla convertir-se en el lànguid doblar de les campanes de dol.
El “Moviment 3er.: Posteridad”, on encara millor que als anteriors es pot apreciar l’empremta contemporània d’autors com Nielsen, Honneger o Delius sobre el compositor, aquest insinua de manera certera la projecció mundial, la perdurabilitat de l’obra i la figura de Tárrega, a partir de les vibracions inicials que ens remeten a les del seu magistral “Capricho árabe”, integrant de forma continuada nous ressons en dinàmics avanços fugats que reclamen un esforç de digitació en el instrument solista. El crescendo final de l’obra es dissol evanescent, interrogant el futur, impregnant l’oient de reflexions admiratives sobre l’insigne guitarrista homenatjat pel seu paisà Rafael Beltrán, en aquest admirable quintet per a corda i guitarra amb el qual es va dignificar la celebració del 150 aniversari del seu naixement.
