"El Agrario"
Malgrat la seua pretensió de periòdic “independent” i sense cap tendència de caràcter polític, l’orientació dels articles i la personalitat dels seus redactors tenien una vessant netament conservadora.
El primer número va aparèixer el dissabte 7 de març de 1908, dirigit per José Vicente Usó Latorre, prohom local que, tres anys més tard, va ser un dels fundadors de la “Caixa d’Estalvis de Vila-real” i repetidament present en la vida pública local. El domicili de redacció s’assenyalava a la plaça de Sant Pasqual, nº 21., i l’ impressió estava a càrrec de l’Impremta Bayo de Castelló. La redacció dels articles que ocupaven les seues habituals quatre pàgines estava íntegrament en castellà. L’economia de la publicació se sustentava en la publicitat, concentrada en la contraportada, i amb un grup d’anunciants molt estable.
Usó, que ja havia estat col·laborador en l’efímera publicació “La Plana” al 1906 definia el nou setmanari com hereu d’aquell, al que qualificava com “un alarde de génesis, un ansia de realización, un imposible en letras de molde”. Al seu costat es trobaven redactors que ja havien participat en aquell projecte, com Juan Bosch i Manuel Manrique, i també nous redactors com Santiago Verdià, Vicente Calduch, Evaristo Olcina, Manuel Peris o Carlos Sarthou.
El gros de les publicacions estava, com es evident, destinat a l’àmbit agrari, centrat a Vila-real, però recollint informacions des de Borriana i altres localitats comarcals. Però també aportava algunes breus seccions sobre la vida política nacional i internacional, l’actualitat econòmica i exportadora dels cítrics, o el mon artístic. Un apartat més o menys anecdòtic feia referència regular a la vida social del municipi: matrimonis, viatges i visites de personalitats, curiositats, acords de l’Ajuntament, informacions propagandístiques, etc.
En els dos darrers números (25 i 26) s’indica el trasllat de la redacció al domicili del pintor Juan Bosch, al carrer dels Desamparats. Amb la publicació corresponent al 29 d’agost de 1908 “El agrario” va tancar la seua breu, però molt interessant documentalment, existència.
