Zalón i Font d'Ursins, Josep Pasqual
Teòleg i orador sagrat (1736 - 1806)
Va nàixer el 25 d’abril de 1736 i va ser batejat al dia següent a la parròquia de sant Jaume, amb els noms de Josep Pasqual, Marco, Joaquim, Bonaventura, Benet, Manuel i Domingo. Son pare Vicent Zalón, procedent de la vila de Xèrica i d’ascendència aragonesa, va ser un dels prohoms locals partidaris del rei Felip que va intentar evitar l’assalt de les tropes reials parlamentant amb el coronel Amèzaga poc abans del cruel atac que Vila-real va patir el 12 de gener de 1706, en trobar aquelles resistència per part d’un grup de veïns al seu pas per la zona. La mare, Francesca Font d’Ursins, formava part d’una il•lustre família local que havia donat ja a la vila diversos governants i erudits.
Josep Pasqual Zalón va iniciar als 18 anys estudis de Filosofia a la Universitat de València, obtenint una beca del Col•legi Major de Sant Tomás de Villanueva. Al 1756 va obtenir els graus de Batxiller i Mestre en Arts i quatre anys després els de Teologia. Al 1763 va accedir a una de les Càtedres de Filosofia de la Universitat. Així mateix va arribar per concurs de mèrits a ser canonge de la catedral de Sogorb, Examinador Sinodal, i Visitador apostòlic en el cas de estar vacant la seu episcopal.
Però on millor va destacar el seu prestigi i capacitat va ser en l’art oratòria, continuant la tradició barroca, de manera que alguns dels seus discursos, pronunciats en ocasions excepcionals o commemoratives van ser posteriorment editats, en volums que consten d’un mínim de vint pàgines de text.
Així, se conserva el text del que va pronunciar el 21 de novembre de 1770 al Col•legi de Sant Tomàs de Villanueva, amb ocasió de la festa de la Presentació de Maria al Temple, per ser esta advocació la protectora del centre estudiantil i data de la professió religiosa del titular. Zalón va fer el primer discurs en la dedicació del nou temple parroquial de sant Jaume, en la solemne celebració realitzada el dia 31 de juliol de 1779, malgrat que no va ser editat fins al 1782 a expenses del clero vila-realenc. Al 23 de setembre de 1781 va pronunciar un altre sermó en la dedicació de la capella Eucarística de l’església de Xelva, imprès posteriorment a Tortosa.
Especial relleu va assolir el sermó per ell escrit i proclamat en la solemne missa d’Acció de Gràcies celebrada a l’església parroquial de Vila-real el dia 25 de novembre de 1790, amb ocasió d’haver estat proclamat el rei Carles IV de Borbó. En presència del bisbe Antonio Salinas, Zalón va ser també l’orador sagrat que va predicar durant la missa commemorativa del primer centenari de la canonització de sant Pasqual el 28 de juliol de 1791, tot i que lamentablement no ha quedat constància del contingut del seu discurs. Sí que es conserva l’edició del text del sermó que va realitzar el dia 10 d’agost de 1795 en la cerimònia de consagració de la renovada Catedral de Sogorb, d’on era canonge curat, és a dir, el seu rector parroquial.
A l’edat de setanta anys, el dia 3 de desembre de 1806, el canonge Zalón va morir mentre residia a la vila de Xèrica.
Font: “El Dr. D. José Pascual Zalón y Font de Ursins”, Joaquín Lizandra Rubio (“Cadafal”, maig 2006)
