Salmorra i envinagrats
Amb salmorra se fan les pebreres verdes -grosses, tendres, cruixents-, o de tomaques, també verdes; o mixta d'ambdues hortalisses. Per al que es el agrade el coent, també es costum posar-hi vitets verds, o cogombres tendres.
En una gerra o gerreta posarem aigua i sal, en proporcions justes i hi farem la prova de l'ou, és a dir, introduint en el líquid un ou fresc amb corfa; si no sura, és que li falta sal; si sura, ja en té prou. Després, anirem introduint i mesclant bé amb un cullerot de fusta (no deu usar-se mai res metàl•lic) les verdures esmentades i les herbes corresponents: sajolida, pebrella, fulles de llimera, de garrofer, o de canya verda.
La gent del poble més ficada en aquestes tradicions casolanes recomana molt respecte de les hortalisses, si es vol que es mantinguen com cal (dures, tendres, turgents), han de ser collides la vespra, al caure el sol. Si són collides de mati, es faran molles, no gens cruixents.
Als quatre o cinc dies, quan la verdor de l'hortalissa ha pres un to groguenc, ambrat, vidrenc, ja pot menjar-se.
La salmorra no admet ceba. Les cebetes, amb talls, només demana com altres hortalises l'envinagrat. Es tracta, com és sabut, de ceba menuda, despullada dels corfolls menys tendres, mig tallades amb dos talls en creu, i deixades caure dins d'un recipient ple de vinagre, el temps suficient perquè prenguen el sabor agre, perdent una mica el seu propi.
El millor vinagre és el procedent de vi molt roig, a fi que agarren color, particularment al voltant de les incisions. Abans de posar-les en el vinagre, han de estar ben rentades i dins d'una salmorra durant unes hores.
En eixe o altre vinagre poden ficar-se també ramets de col-i-flor, bajoques molt tendres, petits cogombres, rodanxetes de carlota, llesquetes de carabassa, etc., prèviament sotmesos a un bany d'aigua i sal.
