Refranyer d'estiu

• Agost brostat, taronger carregat

• A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat

• A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment

• A l'estiu per l'ombra i a l'hivern pel sol

• A l'estiu tot el món viu (Es refereix a que aquesta època provoca optimisme)

• A l'hivern forner i a l'estiu taverner.

• A l'hivern per la moquita i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador.

• A la vora del riu, no faces niu; ni hivern, ni estiu.

• A l’estiu tota cuca viu (Vol dir que en l'estiu és relativament fàcil conservar-la i procurar-se aliment)

• Al juny, l'estiu no és lluny

• Bon temps pel juny, bon estiu segur

• Cada estiu té la seua primavera, i cada riu la seua ribera

• Cal anar d'estiu (locució que indica vestir amb roba lleugera)

• Crema més el sol d'abril que el de tot l'estiu

• De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern

• Del bon estiu el llaurador viu

• Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu.

• El bou a l'estiu i el corder quan el fred és viu

• El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern

• El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix

• En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen.

• En temps de melons, ni missa llarga ni sermons (Es refereix a les funcions o solemnitats que es fan en l'estiu, que solen molestar si no són curtes)

• En venir els melons, els sastres a rebolcons. (Vol dir que en estiu els sastres tenen poca feina)

• Estàs més penjat que una figa a l'estiu.

• Estiu calurós, hivern riguros.

• Fadrinets que aneu a fora, no deixeu el mocador: a l'hivern per la moquilla, a l'estiu per la calor.

• Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu.

• Fer més mal que una tronada d’estiu. (Ser danyós)

• Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat.

• Hivern fredós, estiu calorós

• Hivern plujós, estiu ventós

• Hivern solejat, estiu ventejat.

• Juny comença l'estiu, tot riu i tot viu

• L'aigua d'estiu xarriu xarriu, aigua d'hivern aigua d'infern

• L'estiu, la formiga surt del niu.

• L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt

• Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor.

• Menjar calent a l'estiu, més mort que viu.

• Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu.

• Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa.

• On els frares facen niu passar l'hivern i l'estiu.

• On has passat l'estiu, passa l'hivern. (Es diu per acomiadar aquells qui només ens vénen a cercar en necessitar-nos i ens menyspreen en no haver-nos menester)

• Paraules d’estiu, segons qui les diu .(Vol dir que no hem de donar a les coses que sentim dir, altra importància que la que ens mereix la persona que les diu)

• Pardalet de l'estiu, adés plorava i ara se'n riu.

• De prop o de lluny, Corpus pel juny.

• Per Sant Mateu, l'estiu adéu. (21 setembre)

• Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa. (Els disgusts a alguns els duren ben poc)

• Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta.

• Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà.

• Qui a l’hivern té prou roba, a l’estiu en té de sobra.

• Qui l'estiu sombreja, a l'hivern famoleja.

• Qui no treballa la terra a l'hivern, a l'estiu passa la mà per la paret

• Qui parla mal de l'estiu no sap el que diu.

• Qui se casa en estiu, se casa dos voltes. (S'acosta a la parella en l'estiu per ser jovençans i en l’hivern pel fred)

• Si cols menjar sopes a l'estiu, sembra pésols per l'abril.

• Si la Candelera plora, l'hivern (el fred) és fora. Si la Candelera riu, l'hivern (el fred) és viu, (ni hivern ni estiu). Tan si plora com si riu, ja ve l'estiu (torna-te'n al niu) Tan si plora com si no plora, tres mesos de malhora.

• Si pel maig el fred és viu, s'espera un bon estiu.

• Si trona a l'abril, bon estiu.

• Sol d'estiu cou com caliu.

• Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós.

• Tramuntana d'estiu i Migjorn d'hivern omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu no faltaran plors.

• Una flor no fa estiu ni dues primavera. (Significa que un cas isolat no pot prendre's com a norma general)

• Val més un dia d'estiu, que tot l'hivern sencer.

• Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal.

• Vora riu no faces niu, ni hivern ni estiu. Vindrà una riuà i se t'emportarà.

• Pluja d'estiu fa la meitat del que diu.

• Pluja d'estiu tota l'aigua cap al riu.

• En juny la pluja es lluny, però si plou, cada gota és com el puny.

• De Sant Joan a Nadal, mig any cabal.

• La nit de Sant Joan, la més curta de l'any. ( 24 juny )

• Gloriós sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc. (16 agost)

• A primers de juliol, un pas de cargol. (el dia decreix)

• Al juliol ni dona ni caragol, però caragol i dona tot l'any és bona.

• Al maig, com vaig; al juny com vull, i al juliol, tot al vol.

• El juny diu al juliol: ja que jo he plogut, tu fes bon sol.

• En juliol la garrofa es posa dol. (se torna madura i negra)

• Per Sant Jaume, figues a taula. (25 juliol)

• Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits.

• Verdes o madures, per Sant Jaume, figues segures.

• Si plou per Santa Anna, plou un mes i una setmana. (26 juliol)

• La vinya de sant Xoxim, molta planta i poc raïm. (26 juliol)

• Trons de juliol, poc de suc i molt de soroll

• A l'agost, figues i most (Expressió que reflecteix una realitat agrícola)

• A la novena de Sant Roc, el que no hi vaja, no tindrà lloc. (16 agost)

• Bona vista vejam, figues en agost! (Se diu quan tardes molt en veure algú)

• En agost, bull la mar i bull el most.

• La Mare de Déu en el llit, refresca la nit (15 agost)

• Per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc.

• Per l'agost, després de Sant Roc, el gos.

• A la Mare de Déu gitada, refresca la matinada.

• Agost i setembre no duren sempre (Les coses bones com les roines passen prompte)

• Al setembre, el que tinga blat que sembre.

• Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer. ( 29 setembre)

• El setembre s'emporta els ponts o seca les fonts. (Es refereix a la inestabilitat meteorològica d'aquest te mes)

• La bona fusta per obrar, pel setembre l’has de tallar: per la lluna nova, talla la soca; per la lluna vella, talla l’estella.

• Valen més nuvolades d'agost que sol de setembre.

• Al setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.