Poré Peset, Pasqual

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ciclista i promotor esportiu (1881- 1966)

PasqualPore.jpg
Pasqual Poré
Entre els promotors de l’activitat esportiva a la nostra ciutat destaca per la seua exclusiva dedicació durant tota una llarga vida, la seua visió tècnica i el seu tarannà discret i amistós, la figura de Pascual Poré Peset, degà de l’esport ciclista a les terres valencianes i impulsor de joves atletes i de competicions i curses de tots els nivells.

Aquest pioner de la bicicleta va nàixer el 18 de gener de 1881, al sí d’una coneguda familia de comerciants carnissers locals, els “Porenos”, quan aquelles màquines de dos rodes eren totalment desconegudes pels carrers de Vila-real. Als quinze anys, i en companyia d’altres amics aficionats, Poré havia de desplaçar-se al velódrom que s’havia construit a Castelló, a prop de l’estació del ferrocarril, per tal de llogar alguna de les rudimentàries bicicletes oferides per a fer pràctiques i iniciar-se en el nou esport. Molt prompte, i a la vista de la seua decisió i habilitat va aconseguir que els seus pares li compraren una de les primeres que a la població hi va haver. Amb ella va participar en els primers concursos esportius organitzats per l’Ajuntament, a començaments del passat segle, i que consistien en carreres pel traçat de l’antiga carretera nacional, que aleshores creuava el nucli urbà, entre la plaça del convent de Sant Pasqual i la placeta del convent del Carme.

Els primers triomfs assolits en aquestes carreres locals varen significar l’inici d’una activitat esportiva que Pasqual Poré va tancar professionalment al 1912, després de participar en competicions per totes les terres valencianes, Madrid, Catalunya i Mallorca. Els seus èxits més importants li varen arribar al 1909, guanyant totes les competicions celebrades durant la Gran Exposició Regional a la ciutat de València. Poré va competir al llarg d’eixos anys amb els més destacats corredors del moment. El seu exemple, així com el d’altres ciclistes vila-realencs com Ribelles i Pérez, varen fomentar l’afició al seu entorn local, en el qual varen anar sorgint nombroses penyes i clubs d’aficionats a la pràctica ciclista. La seua darrera competició la va celebrar el 5 de setembre de 1929, al circuit de la recentment oberta avinguda del Cedre.

L’any 1905 havia fundat l’anomenat “Club Ciclista Villarreal”, la primera d’aquestes organitzacions esportives, que ell mateix aconseguiria conjuntar l’any 1931 amb el nom de “Unión Ciclista Villarrealense”, integrada finalment durant els anys de la Segona República en la “Peña Ciclista Excursionista Los Luises”. Acabada la Guerra Civil, Poré va tornar a ser l’aglutinador de l’esport local per a fundar, en agost de 1953, juntament amb un grup de veterans aficionats, el “Club Ciclista Villarreal”, de tan grata i perllongada trajectòria esportiva.

1957 Pore entre Botella i Bover.jpg
Poré entre Botella i Bover. Any 1957
Abans de retirar-se definitivament de la pràctica activa professional, Poré va obrir el primer taller de venda, lloguer i reparació de bicicletes en la localitat, instal.lat primerament al cantó del carrer de sant Roc en front del campanar i més tard a la plaça de Colom. Aquells varen ser centres d’irradiació esportiva, on molts aficionats varen rebre orientació tècnica i estímul per a una activitat sana i competitiva. Per la seua experiència pràctica Poré va ser assessor en la construcció de nombrosos velòdroms valencians i l’any 1922 la “Unión Velocipédica Española” li va confiar l'organització dels campionats nacionals professionals de tras-moto i de velocitat, que es varen celebrar al velódrom vila-realenc del camí de l’Ermita on, sota la seua direcció i fins que va ser enderrocat l’any 1926, competiren les més destacades figures del ciclisme europeu, a més de convertir-lo en una autèntica escola de joves esportistes.

En 1925 va ser promotor de la carrera entre Vila-real i Morella, que amb el temps i en succesives edicions es va considerar una de les més importants competicions espanyoles. Des del “Club Ciclista Villarreal” i fins a la seua mort el 4 de novembre de 1966, Poré va mantenir una constant presència com a impulsor de l’esport a la localitat, aconseguint la presència a les competicions de la nostra ciutat de corredors ciclistes com ara Bahamontes, Manzaneque, Martano, Bover, Poblet, Timoner, Geminiani, Ocaña, Anquetil o Eddy Merckx, dins d’una amplíssima relació de reconeguts esportistes internacionals.


Font: José Miguel Moliner Callergues: "Pasqual Poré, mestre del ciclisme local" ("Cadafal", setembre 2005)