Orts Peláez, Ernest
Saxofonista i compositor (1978- )
Ernest (Ernie) Orts va realitzar estudis superiors a Catalunya i França treballant tant la música clàssica com la de jazz i contemporània. Destaquen els seus concerts a l’Auditori de Barcelona i al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, i als festivals Avui Jazz de Vila-real i Nyàs Jazz de València. Participa al XI International “La Villette” Jazz Festival (París), i actua a la Stroudsburg University of Pennsylvania i al Deer Head Club sota la direcció de David Liebman.
Amb el grup de saxofonistes Afrodisax, té el Primer Premi “Pòdiums” de Sant Joan de Vilatorrada i Premi Especial per l’Associació Catalana de Compositors, el Primer Premi “Premis Tutto” de Com Ràdio, el guardó “Premis Butaca 2009” al millor espectacle de música i dansa, i la Medaille d'Or de Jazz au CNR de Perpignan.
Ernie Orts té editats diversos projectes discogràfics: El Pequeño Rugier (1996), Sax 13 (2001), Català contemporani (2003), Fase.01 (2003), Aluap (2003), Música para saxofones (2005), Canya al ball (2005) amb Xarop de Canya, The Zeemann Effect (2006), Wait Walking (2008), Donde duele, inspira (2011) amb Rafael Lechowski. Després d’una època cultivant la fusió i el funky amb formació amb baix elèctric, Ernie va girar una altra vegada cap als seus orígens amb el jazz, incorporant de nou el contrabaix al seu quartet, alhora que s’ha obert més al swing.
És professor de saxofon al Conservatori Professional de Sabadell des de 1999. Ha escrit els llibres “A ritme de…saxo!” i “About Coltrane” (2010) editat pel compositor Albert Garcia Demestres. Actua habitualment amb la Banda de Música de Barcelona, i ha compartit escenari en recitals jazzístics amb figures com Lucrecia, Phil Markowitz, Tony Merino, Marcko Marcinko, Evan Gregor, Mike Stephens, Lucho Aguilar, Óscar Acevedo, Chris Higgins, Jo Krause, Jordi Bonell, entre molts altres.
La crítica especialitzada destaca el seu altísssim nivell, un saxo versàtil, amb un llenguatge expressiu molt ric, capaç d'abastar diferents tradicions i gèneres, des de la balada urbana al bossa-nova, sense defugir les fórmules més compromeses amb l'experimentació de nous sons, amb un sentit privilegiat per a la improvisació.
