Olleta de la Plana

Un quart de quilo de fesols, o de cigrons, un quart de quilo de bajoques tendres, un quart de quilo de col, tres tomaques, dos creïlles de tamany mitjà, una carlota, un nap, una ceba gran, quatre fulles de bledes, tres tassetes d’arròs, un tall de carabassa dolça, tres o quatre alls, safrà, pebre roig, sal i oli.

Les llegums, si no estan ja preparades, s’hauran de deixar a remulla des de la nit anterior. Ratllarem les tomaques i després de ben netes, se tallen totes les verdures a trossos menuts.

Se llança tot dins de l’olla i es cobreix d’aigua fins que arribe més o menys com un parell de dits per dalt del nivell de les verdures. S’afegeixen la sal i el safrà, acompanyats d’un raig d’oli cru i es porta a ebullició. Quan comence a bullir baixarem el foc al mínim, trauren l'escuma que haja pogut fer i tirarem les tasses d’arròs abans que les verdures estiguen cuites del tot.

En una paella a part farem un sofregit amb la ceba i uns quants alls talladets, un poquet de tomaca ratllada que haurem reservat i el pebre roig. I quan estiga ben fet s’afegeix dins de l’olla, continuant la cocció fins que l’arròs estiga al punt del nostre gust.

Aquesta olla, típica a molts pobles de la Plana, es coneix com “olla viuda” o “de dejuni” perquè s’acostumava a prendre als dies d’abstinència del període quaresmal, quan la Santa Mare Església determinava que no es podien prendre aliments a base de carn o de greix, la qual cosa determina que continue sent un plat de molta actualitat pels seus evidents efectes dietètics. En alguns llocs substitueixen l’arròs per fulles de col (un quart de quilo aproximadament) incrementant inclús els seus valors alimentaris.