Miques
Este es un plat de reciclatge, pensat per aprofitar el pa de dies anteriors en les freqüents èpoques de necessitat en temps passats, afegint alguns altres senzills elements per donar-li sabor, segons les possibilitats de les famílies.
Cal en primer lloc trossejar el pa a pessics menuts i deixar-lo a remulla en una cassola amb una xicoteta quantitat d’aigua amb sal. El pa no ha de quedar embegut d’aigua, sinó sols embegut, per això convé anar donant alguna volta als trossos perquè sobretot la parta de la corfa quede lleugerament tendra.
Mentre es deixa reposar el pa, amb el recipient cobert amb un drap, s’escalfa oli en una paella i es fregeix la ceba tallada molt menuda, amb els alls també tallats a rodanxes, els pinyons, i una miqueta de sal i de pebre roig, sense que aquest darrer arribe a cremar-se. En eixe moment s’afegeix el pa humit i escorregut, removent de manera continua perquè no s’apegue al fons de la cassola, fins que que les miques queden soltes i lleugerament daurades.
Si es vol enriquir el plat, se poden amanir alguns trossos menuts de costella de porc, de cansalada viadeta, o també de llonganissa i de xoriço. Abans de posar a fregir la ceba, se passa la carn o l’embotit per la pella a molt poquet foc, perquè amolle el greix. Després es trau en un plat a banda, i s’afegeix remenant la carn amb les miques poc abans de traure el plat a taula.
En realitat les miques poden considerar-se un plat "base" sobre el qual se poden fer moltes improvisacions i varietats. N'hi ha qui les cuina amb llesques de pebrera verda fregida, amb una tortilla d'ou trocejada o directament un ou fregit sobre el pa, pernil, raïm pelat o panses, rodanxes de botifarra, trossos de verdura com albergínia o carabassó, etc.
