Meseguer Ortells, Manuel

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Religiós franciscà, músic (1886-1956)

Meseguer Ortells.jpg
Tercer de deu germans, fill dels llauradors Manuel Meseguer Pitarch i Vicenta Ortells Gasull, va nàixer el dia 29 d'octubre de 1886. Des de molt menut va mostrar grans aptituds per al cant i al 1898 va ingressar, adoptant el nom de fra Buenaventura, al Seminari Franciscà de Gilet (València), on després d’haver acabat els estudis de Teologia, tan aviat que per la seua edat no va tenir encara el permís per a ser ordenat sacerdot, de manera que els següents tres anys va seguir estudis musicals, amb els professors Manuel Ferrando i Miguel Agulló, revalidats posteriorment de manera oficial al Conservatori de València.

Després de passar pels convents valencians de Cullera i Ontinyent, va ser destinat a Córdoba (Argentina) com a comissari de la seua Orde, i on va produir un amplíssim catàleg de peces musicals, no solament de caire litúrgic, sinó també pianístic i vocal. Malauradament, aquesta ingent producció de partitures originals va quedar en terres americanes confiscada per les autoritats duaneres argentines, quan fra Buenaventura, malalt del cor, va tornar com a mestre de novicis i organista del Col.legi de Missioners, al monestir del Santo Espíritu del Monte de Gilet, on va morir el 10 d’octubre de 1956, precisament mentre interpretava a l'orgue l'estudi Opus 10, nº 12 de Chopin.

Entre la seua nombrosa obra religiosa, de gran fluidesa melòdica i una característica i sensible espontaneitat que l'aparten dels canons habituals de les composicions específicament destinades a la litúrgia, destaquen la "Missa per al VII Centenari de sant Francesc", estrenada a la catedral de Terol i a la Col·legiata de Xàtiva, la missa "Salve, Sancte pater" a tres veus mixtes, el "Retablo de San Francisco", estrenat a Ontinyent al 1926, "Trisagios a la Santísima Virgen" (a 4 veus), "Gozos a la Madre Santa Clara", "Meditaciones y fuga para órgano" i l'"Himne al beat Juan de Ribera", a banda de nombrosos motets ("Venite, filii", "Electa mea", "Cenantibus illis", "Adoremus in aeternum", "Elegi et santificavi", etc.), septenaris, nadales, himnes (entre els que destaca un dedicat "A la alegria" sobre temes populars valencians), fugues per a orgue i diverses composicions pianístiques. (J.H.R.)