Mas i Mas, Diego

Filòsof metafísic (1553 - 1608)

Fill de Pere Mas i de Caterina Mas, consta el seu bateig a la parròquia de sant Jaume el 26 de juliol de 1553, la qual cosa permet suposar el seu naixement el dia anterior, festivitat de l'apòstol del qual va rebre el nom. Als tretze anys va iniciar estudis de Filosofia a la Universitat de València, on es va graduar com a batxiller en Arts al 1568 i on va continuar estudiant Teologia amb el doctor Juan Teres durant altres cinc anys més.

La formació salmantina

Al 1574 va ingressar a l’Orde dominicana de Predicadors, al convent de sant Esteve de Salamanca, on va ser ordenat sacerdot al 1579. A la Universitat salmantina va ser deixeble de Domingo Báñez i Bartolomé de Medina. Dos anys més tard retorna a València, obté el grau de Mestre en Arts i comença a impartir classes com a catedràtic en l'assignatura de "Súmmules" (1581), després en la de "Questions" (1582) i finalment en la de Filosofia (1583), matèries en las que aniria alternant com a professor fins al 1587.

Se doctora igualment en estudis teològics (1588) i al novembre de 1589 els magistrats municipals li concedeixen la Càtedra de Teologia de Sant Tomàs on continuarà la seua ensenyança, compartint la docència universitària amb la impartida a l’Estudi General del Convent de Predicadors valencià, fins a la seua mort, essent aleshores succeït pel teòleg Geroni Cucaló, igualment emparentat amb una notable família de Vila-real.

La personalitat intel•lectual de Diego Mas va estar condicionada per tres factors: la seua filiació salmantina, la lluita contra l’escolàstica decadent que ell apreciava a l'àmbit cultural valencià, i el perfecte coneixement de la tradició i les doctrines renaixentistes. Mes enllà de les aules, tractarà de difondre la devoció al sant dominicà Tomàs d’Aquino mitjançant la fundació al 1582 d’una anomenada “Acadèmia i Confraria”, amb finalitat intel•lectual i formativa, que va ser aprovada pel Papa Gregori XIII a l'any següent.

Tant els Virreis valencians com els Jurats de la ciutat o els de la seua vila natal, requeriren constantment el parer de Mas en la resolució de qüestions delicades o que l’elegiren sovint com a confessor personal. El seu prestigi va afavorir el nomenament com a Qualificador del Sant Ofici, càrrec que va jurar al desembre de 1605. En maig de 1606 va ser designat Prior del Convent de València, al novembre de 1607 Vicari General de la Província d'Aragó i al febrer de 1608, Definidor General per al Capítol que els dominics havien de celebrar a Roma i on finalment, pel seu estat de salut, no va poder assistir, fet que va morir al dia 6 de juliol del mateix any.

Als seus solemnes funerals varen assistir els representants reials, de la noblesa de València, del tribunal de la Inquisició, membres de totes les ordes religioses, i professors i estudiants de la Universitat.

La metafísica de Mas

Metafísica - Diego Mas

En les seues obres filosòfiques Diego Mas va intentar retornar a la genuïna filosofia aristotèlica, molt desvirtuada a finals del període medieval, fent un estudi i exposició doctrinal enriquits amb totes les aportacions posteriors. El seu aprofundiment en tots els problemes de la Lògica té la màxima expressió en la composició de la “Metaphysica disputatio, de ente et eius proprietatibus, quae communi nomine inscribitur de trascendentibus, in quinque libros distributa”, publicada al 1587, però també als comentaris fets a totes les obres dialèctiques d’Aristòtil i reunits al 1599 en un volum que porta per títol “Commentaria in Universam Philosophiam Aristotelis, una cum quaestionibus quae a gravissimis viris disputari solent”, en els comentaris a la “Isagoge de Porfiri” (1592, 1594), a més d’altres molts comentaris que va deixar manuscrits i que son fonamentalment fruit de les classes impartides a la Universitat.

Amb els seus estudis es va avançar deu anys almenys a la famosa obra del jesuïta Francisco Suárez (1548-1617) "Disputationes metaphysicae", publicada al 1597, malgrat que aquesta va assolir molta major difusió degut a la influent presència jesuítica als centres universitaris als anys posteriors a la Contra-reforma catòlica.

Les reflexions filosòfiques de Diego Mas, especialment preuats a les Universitats allemanyes, seguint els tractas de Chrisòstom Javelli i Pico de la Mirandola, constitueixen a Espanya la primera Metafísica totalment deslliurada del comentari aristotèlic, proposant un tomisme moderat que manté la distinció real entre l'essència i l'existència.

A la seua mort, el 6 de juliol de 1608, Diego Mas va deixar també escrits de la pròpia mà molts estudis teològics com el “Tractato de Fide”, dictat als seus alumnes entre 1590 i 1593, “De Verbo incarnato”, llegit entre 1604 i 1607, i “De vittis et pecattis”, extens comentari a diverses qüestions de la Summa Teològica. tots ells conservats a la Biblioteca Universitària de Barcelona (manuscrit 1591). Entre els escrits de caràcter hagiogràfic es poden destacar els referits a sants de la seua Orde com el propi sant Tomàs, sant Jacint o sant Vicent Ferrer.

La recent edició publicada per la Universitat de Navarra que reprodueix el text original en llatí i la traducció al castellà del seu llibre primordial: “La Disputació Metafísica” ha posat en evidència la enorme importància del filòsof vila-realenc en realitzar la primera síntesi actualitzada al seu temps de tota la filosofia escolàstica, anys abans que les aportades pels teòlegs i comentaristes jesuítics, tot i que van ser aquests els més coneguts, com a resultat dels debats originats al Concili de Trento.

Obres impresses

• Metaphysica disputatio de ente et eius proprietatibus ... : in quinque libros distributa, Valencia, 1587 ; Disputación metafísica sobre el ente y sus propiedades (1587), traducción y texto latino, Introducción de Jordán Gallego Salvadores, traducción de Hugo Banyeres, revisión del texto castellano y latino por Santiago Orrego, bajo la dirección de Juan Cruz Cruz, Pamplona, EUNSA [Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista], 2003, 645 p.

• Commentaria in Porphyrium et universam Aristotelis Logicam, una cum quaestionibus, qua a gravissimi viris agitari solent tomi duo, València, 1592; València, 1599.

• Commentaria in Categorias Aristotelis, València, 1599.

• Commentaria in universam philosophiam Aristotelis, hoc est VIII libros Physicorum, València, 1599.

• Historia de la vida, milagros y canonizacion del B. Padre S. Hyacintho, de nacion Polaco, de la sagrada orden de Predicadores repartida en tres libros, València, 1594.

• Relacion verdadera de la reliquia santa que el convento de Predicadores de Valencia tiene del glorioso P. San Vicente Ferrer, Valencia, 1600.

• Historia de la vida y milagros de Santa Ynés de Monte-Policiano con la Vida de doce siervas de Dios, Valencia, 1601.

• Consideraciones devotas de las siete Angustias que Christo N. Señor tuvo en su Pasion, Valencia, 1601.

• Tratado de la ermita de San Vicente Ferrer de la villa de Alcora, reino de Valencia, y de los milagros que ha obrado Dios alli, Valencia, 1605.

Font:: Amparo Felipo Orts "Apuntes para una biografía del villarrealense Diego Mas" ("Cadafal", setembre 2004).

Documentació:

Estudi introductori de Jordán Gallego Salvadores, O.P. a la transcripció i traducció de la "Disputación Metafísica sobre el ente y sus propiedades", Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista, Un. Navarra (Pamplona, 2003).

Magín Arroyas Serrano, "Los eclesiásticos y el impuesto de la peita : la opinión del catedrático Fray Diego Mas (1604)", Estudis 20 (1994), 39-55.

Michel Bastit, "De l'intérêt d'une lecture traditionnelle de saint Thomas : la question de l'esse chez Diego Mas", Revue thomiste 104/3 (2004), 447-468.

Amparo Felipo, La Universidad de Valencia durante el siglo XVI (1499-1611) (Valencia, 1993), 114-115 et passim.

Laureano Robles, "Professores de la faculdad de teologia de la Universidad de Valencia (1550-1600)", in Corrientes espirituales en la Valencia del siglo XVI (1550-1600). Actas del II Symposion de teologia historica (Valencia, 1983), 91-133 (111)