Marcet Pujol, fra Antonio Mª
Religiós franciscà (Terrassa, 1898- Sabadell, 1969)
El pare Marcet, Antoni Mª Marcet Pujol, va néixer a Terrassa el 2 d'abril de 1898 i va ser batejat amb el nom d'Ildefons. Molt aviat, al costat dels seus pares i els seus dos germans Josep i Carme es va traslladar a residir a Palma de Mallorca on va seguir els primers estudis i es va despertar en ell la vocació religiosa. El 9 de gener de 1918 va ingressar al Seminari Menor Franciscà de Balaguer per cursar Llatí i Humanitats i va passar després un any com novici al Convent de Vic, on va realitzar els seus primers vots, adoptant aleshores el nom religiós d'Antonio del Nen Jesús.
Ordenat sacerdot, va celebrar la seua primera missa a l'església del convent franciscà de Balaguer el 23 de novembre de 1924, apadrinat pels seus germans polítics Josep Fortesa i Mercedes Humet. Alhora que iniciava les seues tasques conventuals i pastorals va destacar pel seu dinamisme cultural, col•laborant amb caricatures, dibuixos i articles en les publicacions de l'Editorial Seràfica, per a la qual, juntament amb el pare M. Jardí va fundar el 1929 la revista "El Jardín Seráfico", destinada a les comunitats de religioses clarisses. Durant la guerra civil va exercir el seu ministeri a la Plana de Vic, esquivant situacions de gran perill, i acabada aquesta va ser destinat a Lleida on es va fer càrrec d'impulsar les obres del temple conventual. Va ser també creador el 1946 de la publicació "El cordón de San Antonio", per fomentar l'anomenat Pa dels Pobres, moviment de caritat atès pels devots antonians.
L'agost de 1947 arriba per primera vegada a Vila-real com Guardià del convent franciscà i assumeix immediatament el repte de la reconstrucció del temple de Sant Pasqual, els plànols del qual projecte estaven tot just esbossats, de manera que el desembre del mateix any s’inicia el procés de desenrunament i la preparació de la fonamentació de l'edifici. El pare Marcet coordina la formació d'una Junta d'Obres amb representants de les institucions locals, de la qual serà secretari permanent. Com a òrgan difusor d'aquesta tasca recupera la revista "San Pascual"; el primer número de la nova etapa apareix el maig de 1949. Al setembre d'aquest mateix any s'aprecien ja les primeres columnes del temple i el pare Marcet fa l'encàrrec a l'escultor José Pascual Ortells de dissenyar una urna reliquiari per a guardar les restes de Sant Pasqual.
Nomenat Definidor o superior de la Província Franciscana de Catalunya a l'agost de 1950, a la vegada impulsa la creació d'una emissora local de ràdio, sota el nom de sant Pasqual, organitza els solemnes actes del trasllat de les relíquies del sant des de la Arxiprestal fins al seu nou cambril a la cel•la del convent alcantarí el 1952 com a colofó del Congrés Eucarístic de Barcelona, i treballa en recuperar objectes i memòries del Sant, com el seu humil bastó que arriba a Vila-real el 1953.
Aquest mateix any és destinat com Guardià del convent de Vic i abandona Vila-real durant un temps, fins que al juliol de 1956, sent Guardià del convent franciscà el pare Bernardino Rotllán és de nou destinat a Vila-real per actuar exclusivament com a Rector de les obres del que és ja designat Temple Votiu Eucarístic Internacional.
Per recaptar fons en aquest sentit, el pare Marcet va desplegar tot el seu enginy, promovent la "Quiniela Pascualina" concurs amb premis econòmics i regals dels comerços locals, per al qual es requeria un segell editat a aquest efecte, la popular tómbola a la fira durant les festes patronals i la Festa de la Rosa, la xarxa de zeladores i col•laboradors voluntaris de les obres del temple, i les diverses emissions propagandístiques a Ràdio Juventud de Vila-real, entre les quals va destacar "La hora pascualina" des de maig de 1957. Cal no oblidar tampoc altres tasques pastorals, com la creació de l'associació "Amigos de los enfermos" destinada a la recaptació de fons per a atendre amb medicines a les famílies de Vila-real amb necessitats farmacèutiques.
L'agost de 1960, després d'haver encarregat un reliquiari portàtil a l'escultor Julio Fuster, va organitzar un extens viatge amb les restes de Sant Pasqual perquè poguessin ser presents, com a patró dels Congressos Eucarístics, en el Congrés Internacional que va ser celebrat a la ciutat alemanya de Munic . Més tard, el reliquiari va ser portat també a nombroses ciutats espanyoles, difonent la construcció del temple votiu vila-realenc i atraient visitants a Vila-real.
Els seus interessos culturals s'estenien a la creació poètica, tant en català com en castellà, i les seues abundants composicions musicals de tipus coral, o a la narrativa com a autor de les novel·les curtes "El pastor de Torrehermosa", "Fray Juan Ximénez" o "Lignum Crucis", així com el foment de grups infantils de teatre. Tampoc va oblidar les seues arrels i en col·laboració amb la nombrosa colònia local d'origen català va promoure la festa en honor de la Mare de Déu de Montserrat, de la qual va ser especialment important a l'abril de 1961 la realitzada amb la intervenció de la Casa de Catalunya a València, en una jornada fraternal en la qual no va faltar la música i la dansa de sardanes al jardí de la Glorieta.
Amb les obres del temple molt avançades, però sense arribar a veure la seua finalització, el pare Antonio Marcet va assumir humilment a l'agost de 1962 l'ordre del seu trasllat com Superior del convent franciscà de Sabadell, precisament quan les greus inundacions que van afectar la comarca del Vallès havien perjudicat notablement l'edificació, pel que va haver d'emprendre la reconstrucció de l'església de Sant Francesc, de la qual va ser el primer rector.
Home jovial i de gran cultura, de caràcter discret i respectuós en les obligades relacions amb els governants del moment, el seu sentit de la justícia es va manifestar obertament en situacions com la lectura a la seua parròquia d'un text de protesta per la repressió policial franquista contra els sacerdots que es van manifestar a Barcelona en relació amb les tortures a estudiants a l'abril de 1966.
Ja greument malalt, va compondre un poema a la "Germana Mort" que es complaïa a sentir cantat pels seus companys del convent.
El pare Marcet va morir a Sabadell el 19 de gener de 1969.
