Más Salvador, José
Advocat i polític (1835-1887)
Fill de rics terratinents amb possessions a diversos llocs de la província de Castelló, va cursar la llicenciatura en Dret a la Universitat de València, on es va establir com a advocat. Adscrit a la Unión Liberal procedent del Partit Moderat, la seua relació familiar amb Pedro Bayarri, que arribaria a ser Ministre de Marina al 1856, li va permetre formar part del seu gabinet i es fa càrrec del seu despatx mentre aquell es dedica directament a la política. Va formar part com a regidor de la Corporació Municipal al 1865, però a les eleccions a les Corts Generals d'aquest mateix any va ser elegit Diputat, tot i que només va ocupar el seu escó durant uns mesos.
Després de contraure matrimoni amb la senyoreta Pilar Madramany Ferrer, filla del líder moderat a Castelló, i amb el recolzament de Victorino Fabra, molt prompte es va convertir en un dels principals articuladors del sistema electoral caciquil a la comarca de la Plana però, una vegada produïda la revolució de 1868 que suposa l’enderrocament de la reina Isabel II, tracta d’atemperar la seua presència pública participant en alguna de les institucions sorgides a partir de la mateixa a Vila-real. S’introdueix als cercles alfonsins i actua en les trames conspiratives que procuren la Restauració monàrquica.
Aquesta activitat li serà reconeguda amb el nomenament com a Governador Civil de Castelló, tot i que les seues desavinences amb el ministre Romero Robledo li faran deixar el càrrec als pocs mesos, després d’haver adoptat mesures moderades, com la supressió de l’impost trimestral de Contribucions de Guerra, que recarregava en excés les economies de les poblacions castellonenques. Ocupa aleshores la presidència del Cercle Alfonsí de Castelló i, des de les pàgines de la publicació “La Alborada” va públiques les seues postures dinàstiques enfrontades al partit de Fabra, el “cossi”. Al 1877 és elegit Secretari del Comitè Alfonsí Valencià, i a les eleccions del mateix any obté un escó a la Diputació de Castelló en representació del districte vila-realenc, formant part de la Corporació provincial durant els següents tres anys.
Presentat novament a les eleccions generals del 1879 no va obtenir el recolzament suficient per aconseguir l’acta de Diputat a Corts per Castelló, radicalitza la seua postura d’oposició al “cossi” i als seus darrers anys es vincula al Partit Constitucional, arribant a ser President del Comitè de Castelló.
Documentació: "Diccionario biográfico de políticos valencianos", J. Paniagua i J.A. Piqueras. Ed. Alfonso el Magnánimo. València.
