Llop Català, Miguel
Religiós i historiador medievalista (1922-1994)
El 26 de novembre de 1934 va accedir com alumne a l'Escola Apostòlica de Requena. Tanmateix, la seua estada allà havia de durar molt poc, ja que com a conseqüència de caure malalt de tifus, l'any següent va tornar a casa a recuperar-se. La guerra civil la va passar refugiat a Vila-real, on va estar a punt de ser assassinat, salvant-se gràcies a l'ajuda d'una amiga de la família, Josefina Lloréns coneguda com "la Figuera", que era republicana. Després del triomf de les tropes franquistes, es va incorporar a l'Escola de Calanda per acabar la seua preparació. L'1 d'octubre de 1939 va prendre l'hàbit de l'Ordre de Sant Domènec, i va realitzar la seua professió el 6 d'octubre de 1940. La seua germana Elena va ingressar també en l'Ordre religiosa de les Dominiques.
Home de grans inquietuds, cursa estudis de Filosofia a Calanda i a València, i els de Teologia a València. El 7 d'abril de 1946 va ser ordenat sacerdot pel Cardenal Tarancón, i va passar a ser ajudant del Pare Mestre d'Estudiants. El setembre d'aquell mateix any va ser assignat a Requena com a professor de l'Escola Apostòlica i encarregat de la revista "Vocacions".
Tres anys després, el 1949, el seu nou destí és el de capellà del conegut oratori del "Pouet de Sant Vicent" a València. I el 1951 és assignat al Col•legi de Sant Vicent Ferrer de València on va romandre durant quinze anys, i professor, director del Col•legi Major i rector del mateix a partir del 3 de juliol de 1962. Justament a la figura de Sant Vicent Ferrer havia de dedicar el pare Llop una gran part dels seus estudis històrics. En el període de la seua estada al Col•legi, va ser durant quatre anys Director espiritual dels Joves d'Acció Catòlica.
El 1966 va passar a ser superior del convent de l'Anunciació de Girona, i com a tal va formar part del Consell del Presbiteri de la Ciutat. Acabat el 1969 l'exercici del seu càrrec, és assignat al Convent de Predicadors de València on va romandre fins que va morir el 15 de novembre de 1994. Per dues vegades va ser Definidor i Conseller de Província, Mestre de Novicis en els anys 1973-1975 i director de l'emissió radiofònica "Pax Coeli" i de la Confraria del Roser.
Recerca i docència acadèmica
Donades les característiques de la formació dels dominics, el pare Miquel Llop ja sacerdot i professor, va haver de fer el Batxillerat oficial per incorporar-se a la Universitat. Va realitzar els estudis secundaris a l'Institut de Xàtiva i posteriorment arriba a la Llicenciatura de Filosofia i Lletres, secció d'Història, a la Universitat de València, on anys més tard completa el Doctorat en Filosofia i Lletres, secció Història. A partir de 1969 i fins a la seua jubilació el 1987, va ser professor de la Universitat de València, impartint classes d'Història Antiga i Medieval. Aquesta docència la alternar diversos anys també com a professor del Col•legi de Sant Vicent Ferrer i posteriorment en la secció de Dominics de la Facultat de Teologia "Sant Vicent Ferrer". El 1984 va patir un atac de cor que li va afectar físicament, però que no va disminuir les seues inquietuds intel•lectuals.
En el conjunt de la seua tasca investigadora podem distingir tres àmbits, fruit de les seues investigacions principalment a l'Arxiu Municipal de València.
El primer és el divulgatiu i molt relacionat amb els costums valencianes, amb la realització d'una àmplia sèrie de conferències i els seus habituals col•laboracions en les publicacions periòdiques "Levante", "Las Provincias", "Cresol" i "Murta", entre les quals destaca l'edició del llibre "Costums de la València Medieval" a la col•lecció Temes Valencians. També va col•laborar en publicacions devocionals com "Rosas y Espinas" i "Cruzada del Rosario".
El segon és l'aspecte econòmic i social, que s'inicia amb el Premi "Senyera", atorgat per l'Ajuntament de València el 1972: "Un aspecte econòmic de València del segle XVI: els salaris", publicat pel propi Ajuntament de València l'any següent. A això segueixen les seues abundants publicacions en "Escrits del Vedat", "Anales valentins", "Saitabi" i altres revistes de la Universitat valenciana, amb documentats treballs com: "Humanistes valencians del segle XVI: filòsofs i retòrics", “Monedas y transacciones”, “Proceso contra D. Pedro de Moncada”, “Los papas valencianos Calixto III y Alejandro V”, “Importación de trigo”, “El mercado y los precios de carne en Valencia, 1400-1500”, “Evolución del florín”, “La economía de Valencia en el siglo XV”, “Cargos y oficiales de Valencia medieval”, “La ciudad de Valencia, capital de su Reino”, i l'edició del “Proceso de Bonifacio Ferrer”.
El tercer aspecte és el vicentí, iniciat principalment amb la “Introducción a los sermones de San Luis Beltrán” de 1973 i continuat amb diversos treballs sobre les Confraries medievals i cinc estudis dedicats als aspectes socials de l'activitat de sant Vicent Ferrer, que van ser publicats originàriament a "Escritos del Vedat" i en les actes dels "Simposis de Teologia Històrica", amb anàlisi sobre l'evangelització baix medieval, les categories i funcions socials, la pobresa i la riquesa en el pensament vicentí, i diferents observacions socioeconòmiques a la predicació del sant dominic valencià.
Personalitat humana i cultural
En l'aspecte filològic va adoptar postures molt tradicionals respecte de l'ús del valencià, mantenint-se com estricte seguidor de les Normes de Castelló acordades per gramàtics i escriptors el 1932, d'acord amb els cercles intel•lectuals entre els quals es va moure i, en especial l'Acadèmia de Cultura Valenciana, de la qual va formar part fins a la seua mort.
A part de la seua vida religiosa i acadèmica i dels seus estudis històrics, el pare Llop va ser una persona molt vinculada amb el seu entorn originari. Tot i que residia a València, va procurar sempre una relació constant amb la seua ciutat on, a més dels llaços familiars i amistosos, es va mantenir molt lligat a l'Associació de Filles de Maria del Roser. Justament l'octubre de 1994, tot just un mes abans de la seua mort, va tenir lloc la presentació del llibre sobre la “Historia de la Asociación” del qual era autor i en el qual va posar una especial sensibilitat i afecte. Així mateix, per als seus joves membres, va compondre l'Himne de la Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís Gonzaga i Sant Joan Berchmans. El pare Miquel Llop va ser durant molts anys el responsable d'oficiar la missa en valencià que se celebrava al convent de les religioses Dominiques de Vila-real, amb motiu de la festivitat de Sant Vicent Ferrer.
La revista universitària "Saitabi" es va fer ressò especial de l'homenatge rendit en el moment de la jubilació docent del pare Llop, en el seu número de 1987. En l'acte de presentació de la Col•lecció Vicentina a l'Ajuntament de València el 12 de juliol de 1995 amb la presència de l'alcaldessa Rita Barberá, el tinent d'alcalde Francisco Camps i el delegat de Publicacions Manuel Tarancón, es va recordar emotivament la figura del gran historiador villarrealense Miguel Llop Catalá, com a autor de l'estudi: “San Vicente Ferrer y los aspectos socioeconómicos del mundo medieval”, que havia mort poc després d'acabar l'obra i abans de veure-la impresa.
Font: Moliner Callergues, José Miguel. "Miguel Llop Catalá, religioso e historiador". ("Cadafal", setembre 2006)
