Les regles del joc de pilota

Els jugadors

En el joc de pilota valenciana, els contrincants individuals o per equips, no porten uniformes propis, sinó que tradicionalment en cada partida porten distintius blaus o rojos, essent assignat aquest color a l’equip o jugador que és considerat com a favorit per les seues condicions i antecedents, segons les opinions d’espectadors i, sobretot, dels apostadors o travessadors.

Als trinquets, els jugadors acostumen vestir completament de blanc, tant pantalons com brusa o samarreta, i porten una faixa d’aquells colors (blau o roig) com a element diferenciador. Als darrers temps, però, s’ha introduït el costum de portar camises blaves i roges per tal de distingir els equips participants en la contesa. Quan juguen “al raspall”, pel fet que siguen freqüents els moviments d’agenollar-se o acatxar-se per tal de raspar la pilota al terra, els pantalons solen ser curts perquè els llargs destorbarien molt, recordant l’ús dels antics i típics saragüells.

Els jugadors del mateix equip se distribueixen les tasques de “punter” que ocupa la posició més avançada i llança les pilotes en els moments puntuals del joc, el “mitger” que se situa al darrere i té com a missió parar les pilotes i colpejar-les abans del primer bot, i el “dauer” o “escalater” que rep les pilotes que arriben de rebot o amb menys força i les torna a llançar de manera més suau i precisa. L’anomenat “feridor”, que pot ser el punter o un jugador que només fa aquesta funció i que "no juga", es qui bota la pilota en la llosa sota la corda al principi de cada torn (o “quinze”) i després de fer-la botar a la paret, la llança contra el corresponent dauer.

El material de joc

És molt senzill, i es pot reduir a: les pilotes i les proteccions.

L’anomenada pilota de vaqueta, per estar confeccionada amb pell de bou, és obligatòria a les modalitats de raspall, galotxa i “escala i corda”. Les mesures reglamentàries son 4,2 cm. de diàmetre, 13, 8 cm. de circumferència i un pes entre els 42 i els 48 grams. A les modalitats de carrer es juga amb pilota de badana, farcida de draps, molt més barata i adequada per la freqüència amb que es poden perdre les pilotes jugant a terreny obert, i també per la seua cobertura de pell assaonada d’ovella o de corder, més suau al tacte i amb menys velocitat quan es produeixen efectes de sorpresa. La pilota de tec, feta de pell de cabra, de color blanc, és més gran i pesant que les anteriors, i s’utilitza exclusivament per al joc de frontó. Per al joc de galotxetes s’empren pilotes de roba recobertes amb esparadrap fina a un 70 mm de diàmetre i un pes no superior als 60 grams.

Segons la modalitat i la pilota corresponent, varien les proteccions necessàries per als jugadors. I també depèn de la posició de joc d’aquests, ja que la pilota els pot arribar amb més o menys força. La protecció més tradicional eren retalls de cartes de baralla, subjectes fortament amb vetes, però ara no és estrany protegir les parts de la mà més castigades amb peces metàl•liques. Els guants utilitzats pels jugadors protegeixen una part del palmell i els artells, consten de dues peces de forma aproximadament triangular i unes vetes que, després de donar voltes pel canell i la mà se nuguen al dors d’aquesta. El jugador ha de tenir la suficient habilitat per fer les llaçades i ajustar-se’l amb l’altra mà i la boca. En la modalitat de raspall, els possibles cops dels dits arran de terra fan convenient l’ús de didals fets amb cuiro molt resistent que protegeixen els dits i sobre tot les ungles dels jugadors.

La puntuació

Les partides de pilota se divideixen per a la seua puntuació en una sèrie de jocs (o “tantos”) depenent de la modalitat practicada. A la modalitat de llargues, per exemple, es tenen en compte també les “ratlles” o línies marcades on la pilota es para. En general, el sistema de puntuació del “joc” se divideix en quatre moments, coneguts com a “quinzes” i que son: 15 (quinze), 30 (trenta) val, i joc. Segons això, les puntuacions possibles son:

• quinze net (o quinze res)

• a quinzens (o iguals a 15), assenyalant l’empat.

• trenta neta ( o trenta per res)

• trenta per quinze (30 i 15)

• a dos (empat a 30)

• val per res ( o val net)

• val per quinze (val i 15)

• val per trenta (val i 30)

Quan un equip fa tots els quinzes i cap el seu rival, se’n diu “joc sabater” i el guanya. Si cap equip fa cap “tanto” en la partida es diu que ha estat una “partida sabatera”. Per a guanyar el joc s’ha de guanyar per dos o més quinzes. En cas d’empat a “val” els dos equips tornen a estar a trenta. La possible darrera pilotada de la partida se coneix com “val i lo atre”, ja que l’equip previsiblement guanyador du “val” i si aconsegueix finalment el joc s’emporta la victòria.

En “escala i corda” cada joc suma cinc tantos, i guanya en arribant a 60. Existeix, però, el costum d’iniciar la partida considerant-se iguals a quinze. A la “galotxa” suma cinc tantos cada joc per cal arribar a 70 per guanyar. A “llargues” només suma un tanto cada joc i guanya qui aconsegueix deu. Al “raspall” son també cinc tantos per joc i se guanya en arribant als 25 quan es juga en trinquet i 40 quan és al carrer. A “frares” i al “frontó” cal arribar a 40.