La xixarra
És notori el cant entonat pels mascles per atreure les femelles, produït per un aparell estridulatori situat als costats del primer segment abdominal, que consta de membranes quitinoses anomenades timbals i de sacs amb aire que funcionen com a caixes de ressonància, emetent cada espècie un so propi característic. Els òrgans auditius estan ubicats al tòrax. Encara que el so és emès a qualsevol hora del dia és més freqüent i intens al vespre i l'alba.
Mesuren entre 15 i 65 mm de llarg. Posseeixen un "pic" llarg per alimentar-se de saba dels arbres i altres plantes. Tenen un desenvolupament vital complet que dura de 2 a 17 anys, segons l'espècie.
Cicle de vida
Les femelles posen els seus ous i moren poc després. Els insectes joves (o nimfes) cauen a terra i penetren en la terra. Les nimfes viuen dins de la terra de quatre a desset anys (depenent de l'espècie) i s'alimenten de la saba de les arrels. Després d'aquest període, caven túnels, pugen als arbres i pateixen una muda, transformant-se en adults amb ales i genitals desenvolupats a punt per l'aparellament.
L'aparellament té lloc generalment durant els mesos càlids, encara que l'època varia segons l'espècie i la regió. Diverses espècies s'aparellen en una mateixa època el que produeix un fenomen sonor peculiar, durant unes dues setmanes de cants ensordidors, aparellaments i posta d'ous.
Els mascles poden arribar a morir a causa de la diferència de pressió sonora produïda pel seu aparell estridulatori quan canten per atreure les femelles. Quan la temperatura és prou alta (al voltant de 25 ° C), el mascle "canta", o més exactament, “cimbalitza” amb els seus “címbals”, òrgans especialment adaptats. Un error comú és dir que el cant de les cigales és com el d’un grill. L‘estridor del grill es produeix fregant dues parts del cos de l’ insecte mentre que la cigala mascle té un òrgan vocal especial, que es troba a l'abdomen.
La cimbalització és el resultat de la deformació d'una membrana (com la tapa d'una llauna), impulsada per un múscul. El so produït és amplificat en una cambra de ressonància i evacuat a través de reixetes de ventilació. La freqüència i la modulació caracteritzen les diferents varietats de les xixarres. El propòsit de cada so és atreure les femelles de la seua mateixa espècie de les que n'hi ha una gran quantitat. La cançó que fan és un criteri important de diferenciació millor que les variacions morfològiques. Els sons de vegades resulten molt baixos, però també en fan d'aguts i de vegades en el límit de la percepció humana.
