La vaqueta
La closca de l'Iberus alonensis té cinc voltes d'espiral, sutures marcades i forma globosa, és d'un color blanquinós, crema o marró clar amb bandes molt atenuades que en la majoria dels casos a penes són visibles. La superfície de la closca té estries radials i espirals que al creuar-li donen un aspecte reticulat. L'obertura és una mica obliqua i ovalada, amb un peristoma prim, el melic està cobert per una callositat de color blanc brillant. La seva grandària és al voltant dels quatre cm de diàmetre i dos cm de altura.
Hàbitat
La vaqueta és una espècie termòfila (prefereix els ambients càlids) i xeròfila, és a dir que habita en llocs secs, a diferència d'altres cargols terrestres que prefereixen llocs humits com horts, vores de rius i barrancs, etc. Per tant, se la pot trobar preferiblement als roquers, entre lavandes, romers, farigoles, i margallons. És activa els dies de pluja i amb la rosada de la matinada i especialment abundant en els terrenys calcaris rocosos, abruptes i desforestats.
Distribució
És una espècie endèmica de la Península Ibèrica que es distribueix al sud de Catalunya, Comunitat Valenciana i Regió de Murcia. Durant anys, ha estat considerada com una espècie independent, amb el nom Iberus alonensis, encara que molt propera a l’Iberus gualtieranus.
No obstant això, l'estatus taxonòmic de l'Ialonensis ha estat sempre controvertit, i diversos autors l'han considerat com una subespècie del Gualtieranus. Segurament, l'estudi més rigorós sobre ambdós tàxons és el d’Elejalde i altres (2005), segons el mateix existeix una zona d'hibridació que connecta tots dos tàxons en la naturalesa i la possibilitat d'obtenir híbrids fèrtils en condicions de laboratori; aquestes dades, juntament a l'anàlisi de l'ADN mitocondrial suggereixen que l’Alonensis és una subespècie del Gualtieranus i per tant el nom correcte ha de ser Iberus gualtieranus alonensis. La mateixa opinió té Moreno-Roda (2006) que considera que el Gualtieranus té una gran variabilitat amb dos morfotipus extrems, gualtieranus gualtieranus i gualtieranus alonensis, i que les diferències morfològiques entre ambdues subespècies serien degudes a l'adaptació a diferents hàbitats.
Gastronomia
La vaqueta està considerada com una una menja a les zones d'Espanya on habita, com el sud de la província de Tarragona, Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia, i és molt més apreciada que altres caragols comestibles (Helix aspersa, Otala punctata, etc.); se sol afegir a la paella valenciana a la que dóna un gust excel•lent.
A les zones del Maestrat i dels Ports es mengen fregides en oli acompanyant la carn de corder i de conill. Donat el seu interès gastronòmic i la dificultat que comporta la seva cria en captivitat, està espècie està sotmesa en algunes àrees a una collita abusiva. Segons la IUCN l'espècie en el seu conjunt (Iberus gualtieranus) està prou amenaçada.
