La sajolida

La sajolida és un gènere vegetal, al qual pertanyen unes trenta espècies de la família de les labiades. Les sajolides (en castellà “ajedrea”) són anuals o perennes, de poca alçada, amb fulles oposades, ovals a lanceolades, d'1 a 3 cm de llarg. Prefereixen sòls secs, arenosos, ben drenats, i requereixen molt de sol. Produeixen raïms de floretes axil•lars, blanques a violàcies, no sense atractiu, per la qual cosa ocasionalment se les fa servir com a ornamentals; floreixen entre agost i setembre. Són abundoses a la regió mediterrània nord, però no a l’Àfrica.

Varietats principals

La Satureja hortensis és la sajolida de jardí, una planta anual i conreada. La Sajolida silvestre o de bosc també es coneix simplement com "herba de les olives". És una planta de la família de les labiades. És una mata xicoteta de vint a quaranta cm. que només és llenyosa a la base. Les flors són blanques o violàcies i floreix d'agost a setembre. En les seues fulles hi ha glàndules amb essència. El seu sabor és una mica picant.

La Satureja montana es distribueix en diverses subespècies (ssp montana, ssp innota), aquestes dues principalment a l' interior de Catalunya i nord del País Valencià, i la subespècie obovata. La "Satureja montana" és pròpiament "l'herba de les olives", i només es troba de manera espontània al centre i sud del País Valencià en contrades poc plujoses. Viu des de nivell del mar fins els mil metres aproximadament.

Usos

En cuina, té una reputació d'anar molt bé amb llegums i carns, i en menjars lleugers amb pollastre i gall d'indi, i en farcits. Té un fort sabor en cru, però perd molt del seu gust després d’una prolongada cocció. També té un ús medicinal, és un estimulant, i conegut afrodisíac. A banda dels usos culinaris, té beneficis medicinals, especialment de l'aparell digestiu. Tota la planta, i especialment els brots florals, són mitjanament antisèptics , aromàtics, carminatives, digestius, expectorants i estomacals. Beguda en infusió és un remei reconegut per còlics i flatulències, també s’empra per tractar gastroenteritis, cistitis, nàusea, diarrea, congestió bronquial, desordres menstruals. No és desitjable la seua prescripció a dones embarassades.

La planta es cull a l'estiu, quan està en flor i s'usa fresca o seca. L'oli essencial és ingredient en locions per al cuir cabellut en casos d'incipient calvície. Un ungüent de la planta s'utilitza externament per artritis.

La sajolida s'utilitza també tradicionalment per adobar olives. Per fer-ho primer es posen les olives en aigua una desena de dies, canviant l'aigua sovint, i després es posen amb aigua i sal i la sajolida.