La ràdio a Vila-real
Les primeres emissions radiofòniques regulars a Vila-real varen ser les produïdes a partir del 10 de maig de 1950 per “Radio San Pascual”, una iniciativa motivada pel religiós català José Martí, de la comunitat franciscana local, per tal de recaptar fons dedicats a la reconstrucció del temple de sant Pasqual. La iniciativa va ser possible per la col•laboració tècnica dels germans Pasqual i Vicente Ramón Meneu que van construir un xicotet equip emissor d’una potència de 50 vats, les altres eines necessàries, arribant a invertir amb enginy el mecanisme d’un altaveu per tal de poder emprar-lo com a micròfon. Els rudimentaris estudis varen ser ubicats a la darrera planta de l’antic edifici de la Unió General de Treballadors, en aquells moments convertit en “Casa Sindical”.
Un equip de voluntaris, entre els que es trobaven José María Campos, Víctor Fenollosa, Rosita Fortuño, María Arrufat, Juan Soler, Rafael Beltrán i Juan Bautista Catalán Mínguez treballaren desinteressadament perquè, a més de informacions municipals, lectura dialogada d’obres teatrals, actuacions musicals en directe de grups i aficionats, se puguera complir amb la difusió de noticies sobre sant Pasqual amb programes com “Por San Pascual y su Templo” en els que juntament amb intervencions de cantants joves i infantils es feien xicotetes aportacions econòmiques per a les obres, acompanyades de frases tan populars com la que deia: “Una peseta para el campanario”. El grup de col•laboradors va posar en marxa així mateix iniciatives com la “Quiniela Pascualina”, concurs sobre els resultats esportius que permetien una apreciable recaptació econòmica.
Radio Juventud de Villarreal
La falta de definició legal de l’emissora, i un augment de la seua popularitat que feia competència a altres mitjans de la contornada, van fer que l’experiència puguera mantenir-se només durant quatre anys. La possibilitat d’una llicència oficial per a continuar emetent va arribar quan al 1956 el grup d’interessats se va acollir al “Servicio Nacional de Radiodifusión” per a la creació d’una “Estación Escuela del Frente de Juventudes” que, amb el nom de “Radio Juventud de Villarreal. EFJ-49” se va integrar a la “Cadena Azul de Radiodifusión”.
La programació de “Radio Juventud”, tot i l’obligatorietat de connectar amb la ràdio oficial per a l’emissió dels informatius, va ser eminentment cultural i local. A més dels espais musicals, entre els que predominaren els “discs dedicats” característics del moment, l’emissora creava concursos publicitaris, retransmissions esportives, i continuava la tradició del teatre llegit amb un grup d’actors entre els quals Manolo Nácher, Delfina Rius, José Luis Giménez, Marisa Pauner, Encarna Nácher, José Barrachina i altres.
EFJ-49 va ampliar la seua potència d’emissió amb una antena ubicada al termet de la Mare de Déu de Gràcia, amb una potència de 900 vats, abastant una ampla contornada d’oients, però en ser integrada al 1965 la “Cadena Azul” en la REM (“Red de Emisoras del Movimiento”), que ja tenia els estudis propis de “La Voz de Castellón” a la capital, va haver de tancar de manera definitiva.
Radio Popular
Alguns dels treballadors com ara Mari Carmen Ayet o Juan Enrique Mas, passaren a l’emissora castellonenca (actualment “Radio Nacional”), però l’interés per continuar tenint estudis propis a la ciutat va motivar a Juan Soler, que havia estat ja actiu en els dos projectes anteriors, a cercar una nova via que afortunadament no va tardar més d’un any en aconseguir-se.
La “Cadena de Ondas Populares Españolas” (COPE), depenent de la Conferència Episcopal, va acceptar la creació d’un centre radiofònica vinculat a la diòcesi de Sogorb-Castelló que poc de temps abans havia estat creada. Amb el recolzament del bisbe Josep Pont i Gol i el patrocini de la Caixa Rural de Vila-real, el 20 d’octubre de 1967 va començar a funcionar “Radio Popular de la Plana”, en uns estudis al carrer de l’Església, en uns pisos de propietat parroquial. Juan Soler va recuperar a alguns antics col·laboradors als quals se van afegir de nous com Amado Tena, Carmen Pesudo, Gonzalo Juan, Carmen Beltrán, Xavier Manzanet, Manolo Molina o Mª Carmen Montañés. Les emisions en fase de proves comencen a emetre's des de l’equip instal•lat al Termet de la Mare de Déu de Gràcia el 17 de novembre següent.
Entre els programes més populars de Radio Popular d’aquella època cal destacar l’informatiu “Calle Mayor”, el de temes agraris “Horta i secà”, i especialment, sota la direcció de Vicent Pitarch i més tard d’Enric Dobón “Nosaltres els valencians”, especialment dedicat a potenciar la cultura i l’ús de la llengua valenciana.
Al 1980 els estudis se van traslladar a una nova seu a l’avinguda Tárrega, des d’on l’emissora va tenir un paper informatiu fonamental per a la província en defensa dels valors democràtics durant l’intent de cop d’Estat de febrer de 1981. Amb la reorganització de la Cadena, l’emissora va passar a denominar-se “COPE-Castellón”, amb una programació majoritàriament en xarxa amb altres nacionals, però mantenint especialment els informatius provincials i esportius i la incorporació de nous professionals com Mª Ángeles Alcantud, Pilar Gregorio, Pepe Chiva o Raúl Puchol. La seua antena radiant estava situada, com la de Radio Juventud, en el termet de la mare de Déu de Gràcia.
Radio Popular va ser, juntament amb "Radio Castellón" pionera en emetre en Frequència Modulada, amb el nom de "Canal 2, la joven radio" que posteriorment va canviar a "Popular FM". A través d'aques canal es varen fer emisions locals musicals, intercalant esports, programes de festes, proclamacions de Reines y i inclus la retransmisió del Concurs Internacional de Reclam. Després de la integració en la cadena nacional de COPE, el canal se va convertir en "Cadena 100".
Noves experiències radiofòniques
Amb el propòsit d’oferir programes exclusivament en valencià i informacions marcadament locals, va nàixer al maig de 1992 “Radio Vila-real” de la mà d’un grup d’empresaris vila-realencs, emetent de manera exclusiva en freqüència modulada. Amb el temps, l’emissora se va integrar en la Cadena “Punto Ràdio”, reduint la seua programació inicial per connexions amb la xarxa, però mantenint l’interés pels mòduls informatius i les retransmissions esportives, amb professionals com ara Pepe Chiva, Javi Mata, Alicia Llop o Gemma Font.
“Onda Cero”, cadena nacional amb estudis a Castelló, té també presencia constant a Vila-real des de febrer de 2002 amb informacions des dels estudis volants que situen el seu programa “Protagonistas Vila-real” en el lloc on se genera la notícia o en espais emblemàtics de la ciutat, a més del seguiment esportiu, en especial el relatiu al Club de Fútbol Villarreal.
Finalment, cal destacar l’aparició dels estudis de “Ràdio Futura” amb diversos canals de música jove, als que s’ha afegit al setembre de 2010 la programació integrada a la cadena “esRadio”, amb dues franges horàries d’informació general complementades per un programa vespertí de debats sobre l’actualitat nacional i provincial.
