La pudenta
El nom del gènere, Pentatomidae, prové del grec antic i significa "cinc seccions" en referència als cinc segments de les antenes. Aquest gènere inclou algunes espècies conegudes popularment com a "pudentes" o "xinxes de camp", tot i que aquests noms s'apliquen també als escarabats de la família Miridae, entre altres.
En general, els pentatòmids són escarabats menuts, amb talles mitjanes al voltant dels deu mm. Tenen forma d'escut i mentre que alguns són verds o bruns i es camuflen entre les plantes, d'altres tenen colors vius. La pudenta en concret és de color verd brillant, amb punts negres que després es tornen marrons. El cos és molt pla i la intensitat del color depén de la seua alimentació, de manera que cap al hivern prenen colors més foscos. La part ventral i les potes són proporcionades i roses i les antenes de color verd rosat, tenen dos parells d’ales, unes dures i curtes i altres adaptades al vol. La femella té una mida que oscil•la entre els 12 i 14 mm., però el mascle és una mica menor, de forma arrodonida i amb un escudet en la seua part posterior.
Tenen una activitat majoritàriament diürna, alimentant-se de la sàvia de les plantes, en especial les umbel•líferes com el julivert o la carlota, tot i que també pot prendre suc d’altres animals. El nom popular prové del fet que aquests insectes poden emetre un líquid que fa forta pudor quan són destorbats, aquest líquid conté una certa proporció de cianur. El contacte amb el líquid pot produir al•lèrgies en algunes persones. Molts es consideren perjudicials per l'agricultura, però alguns resulten molt resistents als pesticides.
Hiverna en forma d'adult, de manera aïllada, i reinicia la seua activitat a la primavera. Realitza la posada a mitjans de maig al revers de les fulles, a raó d'entre 14 i 28 ous. Al cap de vint dies, aproximadament, sorgeix la larva que passa per cinc estats nimfals fins arribar a l'estat adult unes setmanes més tard. Durant el temps en què transcorren aquests cinc estats nimfals, la pudenta roman en plantes gramínies properes als fruitals, per passar als arbres quan arriba l'estat adult. Al costat de les potes posteriors emeten les secrecions d'olor repelent. La nimfa, primer és verd pàl•lid però després es torna de color terrós, les potes i l'abdomen són de color rosa. Té entre dos i tres generacions a l'any.
Dins de la família dels mírids s'han observat, també, alguns altres xinxes fitòfags com Lygus pabulinus i Calocoris sp. Són, majoritàriament, de color verd, d'uns 6 mm. de longitud, més llargs i estilitzats que la palomena prasina. Al nostre entorn podem trobar també exemplars de la "Graphosoma lineatum" o pudenta barrada, de color roig amb ratlles negres, així com de la "Codophila varia" o pudenta marró, que porta dues línies negres al cap, taques negres sobre clar al dors de tons marrons i un abdomen amb segments alternats marrons i negres. Tant les larves com els adults de totes elles piquen els fruits joves, causant depressions amb callositats en la seua pell i depreciant així el valor de mercat. En els fulls produeixen també deformacions i taques necròtiques.
