La lleterola
La lleterola es una planta segetal, comuna als camps abandonats. Sovint es troba als horts i camps de conreu, on és considerada una mala herba, d'ací vé el nom de "lleterola d'hort".
Descripció
És una planta herbàcia anual i teròfita que creix fins a una alçada entre els 15 i 40 cm. Les fulles són de forma oval i regular amb marges finament dentats. La tija creix de forma erecta i vertical i duu poques fulles. Termina amb una corona regular formada per cinc tiges on hi han les inflorescències o ciatis. Les flors apareixen a mitjans de la primavera, són hermafrodites. El seu moviment heliotropi és característic. La polinització està normalment a càrrec de dípters. Aquesta planta se sembla molt a la lleteresa serrada, però essent més xicoteta, se la coneix sovint amb el nom de "lleterola".
A l'estiu aquesta planta té la particularitat de conservar un color verd groguenc viu malgrat la sequera. Destaca en els erms i prats assolejats on creix per la seua coloració verda fresca, comparada amb altres plantes o herbes de tons grisencs o ja seques. Totes les parts de la planta contenen un làtex blanc i molt viscós, d'on pren el seu nom comú.
El fruit de la lleterola és una càpsula esfèrica dehiscent de tres milímetres de diàmetre que conté les llavors.
Usos medicinals i toxicitat
Com altres espècie similars del gènere euphorbia la lleterola produeix una resina blanca verinosa, coneguda vulgarment com a "llet" que l'hi ha valgut el seu nom en català. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina que és altament tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament. Aquesta "llet" tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contra les berrugues i durícies aplicada directament amb cura.
També es feia servir la pols de les llavors i arrels com a laxant. Actualment els ingredients actius de la resina d'aquesta planta s'extrauen per la indústria farmacèutica.
Noms
El nom llatí "helioscòpica" (del grec "helios" = "sol") de la lleterola prové del fet que aquesta planta orienta la seua testa cap al sol o del fet que les bràctees arrodonides i molt amples la base dels radis dels ciatis formen una figura que recorda a una estrella o un sol. El nom "mal d'ulls" prové de les propietats irritants de la "llet" que exuda.
Aquesta planta es coneix amb molts noms populars. Sovint aquests noms s'intercanvien amb els noms d'altres euphorbiàcies similars. Gairebé tots el noms es deriven de la seua facultat de produir "llet", com lleteresa, lletera, lleterola, lleteroleta, lleterola d'hort. Altres noms: mal d'ulls, marcoset, pixaconills. També en castellà: lecherula, lechetrezna, lecherina, girasol, pichoga o tornagallos
