La ginesta
Morfologia
És una planta arbustiva que creix entre els dos a quatre metres, amb fulles perennes i llargues tiges. Les tiges verdes són ertes i cilíndriques, flexibles però resistents. Les fulles són lanceolades i alternes, les flors se presenten en raïms terminals de color groc brillant. Les fulles són poc importants per a la planta, ja que molta fotosíntesi es fa en les vares (una estratègia de conservació d'aigua en clima àrid).
A finals de primavera i estiu es cobreix de flors profuses, fragants, grogues pàl•lides de 2 cm d'ample. A finals d'estiu, els seus llegums (beines de llavors) maduren en color negre, 4-8 cm de long., 6-8 mm d'ample i 2-3 mm d'espessor. La pol•linització és entomógama, realitzada per insectes. Els fruits són llegums, les llavors es deixen caure per gravetat a una curta distància de la planta mare, produint un so audible i escampant-se des de l’arbust parental.
Distribució i cultiu
Apareix com a espontània al mediterrani occidental, des del nord d'Àfrica, la Península Ibèrica, parts del sud de França, Itàlia fins a Sicília i Dalmàcia. La ginesta és endèmica en gran part de l'àrea de distribució de la conca del Mediterrani. Creix en zones assolellades i prefereix els sòls secs i arenosos. També pot créixer en sòls argilosos, sempre que no estiguen dominats per la humitat o aigües estancades.
El mètode més comú de difusió és la propagació de llavors. La sembra es porta a terme a la tardor (setembre) o la primavera (de març a mitjans d'abril). Les retallades són un obstacle per al rejoveniment de la floració i fructificació. Per tant, si es volen aconseguir les flors i les llavors, ha de ser utilitzat durant diversos anys (5-6) un nombre adequat de les plantes. La ginesta floreix de maig a juliol però en certs llocs es troben plantes florides ja al gener i el desembre, escampant una olor molt característica.
Usos
Com la planta desenvolupa unes arrels profundes, es pot utilitzar sovint per consolidar la terra, a les vores de camins i carreteres, on el seu colorit groc pot alternar amb els del baladre. L'extracte de les flors ofereix una rica i opulenta fragància que té algunes notes semblants amb la mantega. Produeix una substància cerosa d’aroma intens, color groc-marró, que recorda a la mel i la cera d'abelles, tant en el color i la fragància, s'obté per solvent (hexà) i el producte final és una barreja d’olis essencials, àcids grassos i ceres. De les tiges s’extrau una fibra tèxtil com l’espart per a la fabricació de cordes.
