La figa palera

Les espècies de Opuntia conegudes popularment com figueres de moro, nopals, o tunes, són un gènere de la família de les cactàcies, que consta de més de tres-centes espècies totes oriündes del continent americà des del nord d'Estats Units fins a la Patagònia, on creixen de manera silvestre. Van ser introduïdes a Europa pels conqueridors i se van adaptar fàcilment a la regió mediterrània. L'espècie tipus és la Opuntia ficus-índica; els seus fruits comestibles, les tunes o figues paleres, són molt populars a Mèxic, el Marroc, les Illes Canàries, Andalusia, i el Llevant peninsular espanyol.

Descripció

El nopal és un arbust de tiges carnoses, molt ramificat, amb les branques constituïdes per peces de forma el•líptica, aplanades, de 20 a 50 cm de llargada per uns 10 a 30 cm d'amplada i uns 2 o 3 cm de gruix, de color verd, anomenades pales o cladodis, que es troben superposades les unes a les altres. .Els segments o cladodis són característics del gènere, tenen la capacitat de convertir-se en tiges i alhora emetre nous segments i flors.

En aquesta planta els cladodis prenen la funció fotosintetitzadora ja que les fulles són molt menudes, d'uns 3 mm, i cauen molt prompte. En el seu lloc, dins una xicoteta àrea circular, apareixen les espines, llargues i rígides, envoltades d'altres de molt menudes, fines i corbades, que quasi no es veuen però que si es toquen amb els dits es trenquen i queden clavades a la pell. Les flors són grans i molt vistoses, amb nombroses peces florals. de colors que varien entre el groc, taronja, vermell i fins porpra, apareixen en les arèoles, a les vores dels segments, podent néixer fins i tot en les arèoles dels fruits. La floració s'esdevé entre maig i juliol.

El fruit, anomenat figa palera, figa pala, o de moro, és una baia espinosa ovoide, de cinc a nou cm, vermellosa quan és madura. La fructificació s'esdevé entre els mesos de juny i agost. Els fruits tenen un sictoma relaxant, el que origina un grup de fruits arraïmats sorgits de cada flor.

Reproducció i usos

Plantada en talussos i marges assolellats, sovint per a fer tanques, a pràcticament tot el litoral mediterrani. Ha esdevingut subespontània des de la costa nord fins al migjorn valencià. És comuna a les Illes Balears. L’època de recol•lecció esdevé a la darreria de l'estiu i a la tardor. Cal anar proveït de guants per a fer-ne la collita. El maneig d'aquestes espècies s'ha de fer amb molta cura, ja que les espines es desprenen al simple frec i quan entren en contacte amb la pell produeixen picor i enrogiment.

El cultiu de la majoria d'espècies d'opunties és molt fàcil, des del moment en que tinguen un lloc assolellat i un sòl ben drenat. Fins i tot tendeixen a convertir-se en invasives i requereixen revisions freqüents (cada dos anys) per eliminar algunes de les arrels i els cladodis. No li afecten, en excés, les malalties i es reprodueix a través d'esqueixos, és a dir, basta amb què caiga qualsevol trosset de planta al sòl perquè en poc de temps traga arrels i es convertisca en una nova planta.

Les figueres de moro és reprodueixen per això fàcilment mitjançant la reducció d'un segment que s'ha de deixar assecar abans de posar-lo a la terra. El tall també pot suportar uns mesos sense terra o aigua. El nopal és un dels símbols nacionals de Mèxic, on és considerada planta de la vida ja que aparentment mai mor, ja que en assecar-se pot donar vida a una nova planta.

Les figues paleres, un cop pelades, es mengen fresques, però també se'n prepara amb elles xarop i arrop, formes en què s'eviten els pinyols. Quan madura passa de color verd fosc a a groc ataronjat i té una textura melosa i al mateix temps sucosa. És recomanable agafar-les al matí primerenc i remullar-les amb aigua. Hi ha diverses maneres de pelar-les però la més pràctica és tallar els extrems, i fer després una incisió vertical que facilita la separació de la pell. Són riques en fibra i vitamines, especialment vitamina A, C i K, així com també en riboflavina i vitamina B6, també contenen minerals com calci, magnesi, potassi, ferro i coure. Gastronòmicament parlant no és que tinguen gran valor ni apareguen assíduament en mercats o restaurants, però paga la pena provar-les de diferents maneres (cremes, gelats, sorbets etc).