La falç
La falç és una eina agrícola feta de ferro en aliatge amb coure (que el fa resistent a la humitat) igual que la pala i pic entre d'altres. És similar a la dalla però de menor mida, el que permet utilitzar-la amb una sola mà, alliberant l'altra per agafar el segat.
Consisteix en una làmina corbada de metall amb la part interna o còncava esmolada i provista d'un mànec curt del mateix material o de fusta per poder dirigir-la. El seu principal ús durant segles va ser el segar herba, farratge o cereals de forma manual.
Es troba ja originada al període mesolític i actualment és molt poc emprada a causa de la mecanització de les eines en general. Les primeres falçs trobades en jaciments prehistòrics eren de pedra o argila cuita i s'hi afegia, encastats, al seu voltant petits trossets esmolats , de sílex generalment, per a que tinguessin una acció tallant. Són anteriors a l'agricultura i es feien servir per a la recol•lecció de cereals silvestres.
Dins del període agrícola és un estri d'utilització manual, generalment emprada per recollir cereals o altres grans o plantes que es cullen ja secs i són fàcilment tallables. El seu mecanisme d'acció compren capturar les tiges del cereal abraçant-los amb la corbatura i segar-lo lliscant amb la part tallant. Utilitza el mateix sistema que la dalla però a escala més petita i per tant amb menor rendiment.
Per a evitar ferides en la mà que no accionava l'eina, els segadors portaven una mena d'esclop de fusta a aquesta altra mà que la protegia del tallant de la falç. També les cames anaven protegides d'una manera similar.
Fins a la invenció de la collidora mecànica, l'ús de falçs i dalles estava molt estès a tota la població agrícola, de manera que sovint era emprada també com a arma de defensa o d'atac en els exèrcits reclutats durant l'edat mitjana.
A gran part del món es va passar sense transició de segar amb la falç a fer-ho amb màquines collidores.
Simbologia
En la mitologia clàssica, es diu que Cronos el déu del Temps, va castrar al seu pare Urà amb una falç de pedrenyal. En els avalots del Corpus de Sang se suposa que els segadors catalans brandaven principalment falçs i per això aquesta eina ha esdevingut símbol de reivindicació i com a tal consta en l'himne nacional català. Donada la seva importància en el món agrícola, la falç ha passat a ser un símbol del treball i de la unió dels camperols, apareixent freqüentment en escuts d'armes, simbologia maçònica i en el símbol comunista de la falç i el martell arreu del món.
